Qui no vol brou, set escudelles

Autor: DELFÍ ROCA
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 19 de Gener de 2015

La reunió de cònsols proposa dues administracions tributàries paral·leles: la comunal i la nacional. Una proposta que s’encavalca amb la política fiscal nacional. Un exemple molt clar sobre per què a SDP proposem reformar el model territorial, mantenint els comuns com a òrgans de representació i govern de les parròquies sense encavalcaments amb les polítiques nacionals.

Una única agència tributària que gestioni la fiscalitat nacional i comunal seria el més assenyat. Més encara quan ens estem adaptant tots plegats a la nova fiscalitat.

La proposta dels cònsols complicaria la vida al ciutadà, a l’empresari, al professional liberal; dues agències tributàries vol dir multiplicar per dos la paperassa i la gestió.

El que a SDP volem és la modernització de l’administració pública per facilitar la vida a la gent; la volem més àgil i eficient.

Per tant, en aquest tema no hi podem estar d’acord amb la reunió de cònsols. M’agradaria confiar en uns consolats que no han estat capaços d’implementar l’arribada de la reforma fiscal en temps i forma.

Com també saber si tindran la capacitat d’organitzar degudament una agència tributària comunal mancomunada.

A conseqüència de la nostra proposta d’establir una millor delimitació de les competències comunals, se’ns ha recordat que abans eren els comuns els qui finançaven el funcionament del Consell General, aportant de manera proporcional part del que ells recaptaven.

És cert, però les coses canvien, com ho demostra que, no fa gaire temps, un cònsol que ara és candidat es va fer pagar pel Govern de torn una urbanització parroquial descomunal.

També se’ns diu, des de la capital, que els comuns s’han transformat en prestadors de serveis.

Que per sufragar els serveis que els comuns ofereixen ara a la ciutadania, i que l’Estat no oferia, han disposat de recursos propis (impostos, taxes, preus públics i contribucions especials) més les transferències del Govern.

Tanmateix, tot això representa un augment de la càrrega fiscal suportada per la població, que es podria reduir amb la nostra proposta de definir i delimitar quins serveis ha d’oferir cada administració. Altrament dit, mantenint els comuns com a òrgans de representació i govern de les parròquies sense encavalcaments amb les polítiques nacionals, fiscalitat inclosa.