Avui, 8 de setembre, celebrem la festa de totes les andorranes i de tots els andorrans. És el nostre moment de retrobament, una data que ens recorda d’on venim i, alhora, ens convida a pensar cap on volem anar.

No és només una tradició o una estampa de calendari, sinó un mirall on any rere any ens mirem com a comunitat i on mesurem la força del nostre projecte col·lectiu.

Andorra ha sobreviscut i ha prosperat al llarg dels segles perquè hem sabut trobar consensos enmig de les diferències i posar la unitat al centre de la vida pública. Avui, aquest esperit és més necessari que mai. Vivim temps complexos, on els desafiaments arriben de moltes bandes i, massa sovint, la política queda atrapada en retrets i discursos de curta volada i horitzons estrets.

Però Andorra no necessita picabaralles, sinó responsabilitat, coratge i que totes i tots, cadascú des del seu lloc, aportem la nostra part.

L’habitatge és el primer gran repte. Massa famílies viuen amb l’angoixa de no saber si podran mantenir el pis, i massa joves han de renunciar a emancipar-se perquè els preus són inassolibles. No podem acceptar que la manca de sostre digne esdevingui una frontera invisible que separi ciutadans de primera i de segona. L’habitatge és un dret bàsic, i hem d’abordar-lo amb mesures valentes i amb la convicció que ningú ha de quedar enrere.

Però el problema de l’habitatge no s’entén sense parlar dels salaris i del nivell de vida. És una contradicció insostenible que Andorra mostri bones xifres macroeconòmiques mentre moltes famílies han de fer malabarismes per arribar a final de mes. Si la prosperitat no es comparteix, deixa de ser prosperitat per convertir-se en fragilitat i desigualtat.

No podem construir el futur tancats dins del nostre país ni ignorar els reptes globals que ens afecten directament. La decisió sobre l’acord amb Europa marcarà la nostra capacitat de participar activament en l’escenari internacional i de garantir oportunitats reals per a les noves generacions.

El mateix passa amb altres àrees clau que determinaran el nostre futur; el sistema de pensions, que hem de garantir perquè sigui sostenible i just, la salut, que necessita més recursos i una gestió àgil i eficient per no deixar ningú desatès, i l’educació, que ha de preparar les noves generacions per un món canviant, digital, però també humà i exigent en valors.

Els reptes de país van acompanyats de les parròquies. És cert que cada una té la seva pròpia realitat, però no és menys cert que totes comparteixen una aspiració comuna: ser llocs acollidors, on les persones puguin fer vida i arrelar. Des de les set parròquies cal treballar perquè el nostre entorn urbà i natural sigui més amable i sostenible. I en aquest equilibri entra també la qüestió del turisme. Ningú discuteix que és un pilar fonamental, però sabem que el creixement no pot ser il·limitat. Ens hi juguem la qualitat de vida i l’atractiu futur del país.

L’Andorra moderna ha de ser menys desigual. La igualtat de gènere no és una reivindicació sectorial, és un principi que enforteix la societat perquè sense igualtat no hi ha justícia, i sense justícia, no hi ha unitat.

En la celebració del Dia de Meritxell, tenim el deure d’afrontar les realitats del país amb esperança i determinació. La festa nacional no és només un record del que hem aconseguit, sinó també un impuls per progressar. I aquest progrés només serà possible si caminem units: Govern, institucions i ciutadania.

Només així Andorra serà un país on la prosperitat no sigui el privilegi d’uns pocs, sinó un bé compartit, on les arrels i la modernitat caminin de la mà, i on la unitat sigui realment la brúixola que ens guia.

Que la Mare de Déu de Meritxell ens inspiri a no defugir els reptes i a encarar-los amb confiança i optimisme.

El futur no vindrà sol, l’hem de construir plegats, cada dia, amb responsabilitat, amb diàleg i amb esperança.

Feliç Dia de Meritxell a tothom!