Les voreres de la vergonya

Autor: MARC LATORRE
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 19 d'Octubre de 2017

Cal refer urgentment tota la xarxa de voravies de la capital.
Ara és un bon moment per parlar de l’estat de les voreres de la capital. Precisament ara, quan el Comú d’Andorra la Vella ha iniciat l’ampliació de la vorera al costat del pàrquing del Parc Central.

És un intent de rentat d’imatge, fet de forma urgent, a última hora, com sempre fan, abans de la inauguració de la Fira que s’ha de celebrar en aquell recinte a final de mes. Al comitè local d’SDP no paren d’arribar-nos queixes de l’estat deplorable en què es troben les voreres de tota la parròquia.

Des de la Margineda, passant per Santa Coloma, fins a tots els barris de la capital. Sense oblidar l’estat de les voravies en les zones perifèriques, industrials i residencials. En totes elles hi viuen i treballen persones. A totes elles s’han produït accidents. Alguns han acabat en demandes judicials a les quals el comú haurà de fer front a la Batllia.

Les persones amb discapacitat i les persones grans tenen dificultats per circular de forma segura el seu quefer quotidià. En els principals eixos comercials els visitants, embadalits pel que veuen als aparadors, no s’adonen dels paranys en forma de forats, tapes aixecades i altres obstacles, fins que hi ensopeguen.

Per això creiem que abans de fer campanyes contra els propietaris d’animals de companyia, un col·lectiu en què l’incívic és l’excepció, valdria més que es centressin en la millora de les voreres de la parròquia, per on circulem tots i totes.

A més a més, una bona part de les persones que utilitzem les voreres som persones amb discapacitat visual o amb mobilitat reduïda, com és el meu cas. Tots els dies laborables em desplaço des de la meva llar fins a la meva feina, travessant mitja vila d’Andorra la Vella en forma de muntanya russa fins a Escaldes. I ho faig des de fa uns anys. El mateix quan surto a comprar o a divertir-me amb els amics.

Per tant, he estat testimoni i víctima del deteriorament galopant de l’estat de les voreres, que, amb aquest mandat, ha anat a pitjor. A això cal afegir la inquietud que comporta sentir a les notícies que la remodelació dels carrers es farà amb l’objectiu de donar una bona imatge als visitants.

Em sembla bé ja que som una vila comercial. Però som els habitants els que hi transitem cada dia de l’any, i en els que s’ha de pensar amb prioritat.

Com a persona invident, he patit el deteriorament de les voreres, així com l’augment d’obstacles, en forma de canvis constants de senyals, cartelleres publicitàries, intervencions artístiques puntuals, en definitiva, descobrint tot sovint una nova sorpresa en el recorregut que tenia memoritzat.

Perquè les persones com jo no ens movem guiats pels ulls, sinó que fem servir altres sentits que la resta de persones. Fem servir l’oïda, el tacte, la distància, les textures del paviment que detectem amb el bastó, entre altres capacitats molt més subtils.

A més a més, la guia per a nosaltres, els que no veiem i que hem de caminar guiats pel nostre bastó, són les parets, les tanques i els aparadors dels edificis i comerços. Per això ens perjudiquen molt els canvis constants, els nous desnivells, els paviments trencats, els obstacles diversos que apareixen sobtadament en el nostre camí.

Arribats a aquest punt, com a persona invident, i també com a membre del comitè local d’SDP d’Andorra la Vella, elevem la nostra queixa als membres del comú i denunciem el gravíssim estat de les voreres de la parròquia, que fa molts i molts anys que dura.

Igualment dir, que moltes voreres no estarien tan espatllades si cada any el comú hi dediqués una partida pressupostaria al manteniment. És més barat un mínim manteniment anyal que no pas haver de refer-les senceres de nou. Els demanem que facin seva la prioritat de refer aquesta important infraestructura per a les persones.

Creiem que els cotxes poden passar a un segon pla, atès que tant s’ha fet per ells els darrers anys.