BONDIA - 29 AG., 2017 - JAUME BARTUMEU CASSANY

Aparentar i quedar bé

A la Roma clàssica deien que tot era qüestió de retòrica. Nosaltres ara i aquí, a Andorra, estem en l’era de la comunicació. I, en el cas del Govern Martí, de comunicació cloroform. Però al capdavall és el mateix: captar l’atenció, suscitar simpatia, aconseguir convèncer, seduir mitjançant la paraula, el gest i fins i tot la gracieta.

Es tracta de comptar amb l’aparença, la impressió i l’emoció més que no pas la veritat, la lògica i la demostració. I en aquest escenari –mai millor dit– aquells que volen fer-se escoltar sense caure en fórmules capellanesques i en efectismes de mal teatre ho tenen difícil.

Toni Martí sembla haver dit a reveure al sentit del ridícul. Perquè l’absència de sentit del ridícul es manifesta només obrir els diaris i assabentar-se de la darrera ocurrència del cap de Govern.

El cap de Govern de DA ens serveix una proposta per setmana, tant li fa del que sigui. Propostes que només són noves o originals en la imaginació –o la ignorància– dels redactors de comunicats oficials.

Propostes amanides amb cloroform, mitjançant uns generosos titulars que voldrien aparentar novetat. Propostes de festa major, com la del 6 d’agost: “Toni Martí insta les estacions a crear un forfet únic d’esquí.” Un forfet que fa anys i panys que existeix, però a DA han pensat que fer-ho aparèixer com una proposta nova potser faria oblidar que és l’actuació política, electoralista i sectària de Toni Martí el que ha fet saltar pels aires Grandvalira.

Propostes demagògiques i populistes com la del pacte d’Estat per la seguretat després dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils.

El cap de Govern està convençut que ha triomfat en política dient el que la gent vol sentir. Antoni Martí ha construït una carrera política impermeable a l’erosió, impulsant aquest especial liberalisme andorrà que s’imposa a la ciutadania com si fos una purga, però que tothom pensa que no se li aplicarà personalment.

Però ara sembla que la cosa gira. Els entesos consideren que, en no poder-se tornar a presentar com a candidat a cap de Govern, Antoni Martí ja està amortitzat.

Mentre ha pogut pagar publicitat, concedir prebendes, afavorir canongies financeres i congregar influències, Martí ha estat enaltit. Ara el comencen a bandejar.

I ara, amb l’emoció generada pels horribles atemptats, es treu de la mànega un pacte d’Estat com si a DA fossin els únics defensors de la seguretat ciutadana i haguéssim d’anar al seu darrere com escolanets d’amén.

Aquesta proposta populista no podrà pas fer oblidar que l’any 2009 i el 2010 els actuals dirigents de DA, amb Ladislau Baró al capdavant, van fer mans i mànigues al Consell General per bloquejar el pressupost de l’Estat que hauria permès modernitzar el servei de Policia.

Cada setmana comprovem que alguns parlen per no callar. I s’erigeixen en proclamadors de veritats absolutes, quan aquestes suposades veritats són cada cop més relatives.

En la comunicació política d’Antoni Martí i Miquel Aleix –el seu fidel portaveu, que ha estat de guàrdia aquest estiu– la tergiversació i l’engany –la mentida, parlem clar– s’ha estat emprant agosaradament per despistar. Ens prenen per babaus.

Engolits en el regne de l’aparentar, obsessionats per la comunicació cloroform, entusiasmats amb la publicitat mensual a La Vanguardia, la frase recurrent, que va acompanyada dels titulars precuinats, i la gesticulació han oblidat que som molts els que encara podem viure i pensar d’una altra manera. I millor.

Només ens cal netejar el retrovisor i encendre els fars antiboira per veure la realitat, ben llunyana de l’aparentar i el quedar bé de DA.

És hora d’estadistes i no d’estrategs del curt termini que tenen com a ambició màxima guanyar les properes eleccions.

Comparteix :
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIn
  • Reddit
  • Email
  • Print