Altre cop hi tornem a ser. Cada dos per tres el nom d’Andorra apareix a les notícies del país del sud, i com gairebé sempre, apareix vinculat a notícies que no són bones pel país.

Ahir (i durarà dies) va ser a causa de les suposades desviacions de diners que l’expresident del Barça (aquell que deia allò de «No us fallaré») hauria fet cap a diferents països, i que tindrien un origen diguem-ne dubtós.

I Andorra torna a aparèixer. No només per ser lloc de destinació d’algunes d’aquestes desviacions, sinó també perquè aquí Rossell hi tenia un «contacte» que podria estar-hi involucrat.

Aquest és un nou episodi que torna altre cop a posar Andorra enmig d’unes informacions que no ens fan cap bé a la nostra marca. Algú dirà que els mitjans espanyols i catalans tenen certa tendència a parlar malament d’Andorra, i pot ser, però cal també un punt d’autocrítica i admetre que aquí, no tothom ha fet les coses tant bé com tocava, i ara el nom del país en rep les conseqüències.

El país i els seus ciutadans ha fet un gran esforç per adaptar-se a les normes internacionals, esborrar l’etiqueta de paradís fiscal i estructurar un sistema impositiu reconegut internacionalment. Malauradament la cadena d’escàndols que surten a la llum amb el nom d’Andorra pel mig fan que tot aquest esforç durant tant de temps sembli imperceptible.

Davant de tot això què podem fer? Doncs ben poca cosa. Les autoritats saben que si hi ha algú que ha fet coses mal fetes l’hauran de perseguir, l’administració sap que si el nom està malmès caldrà fer pedagogia de les bondats del país i nosaltres, els ciutadans, haurem de pensar que pocs millor que nosaltres poden fer d’ambaixadors del Principat, i que per poc que puguem, haurem d’intentar explicar totes les coses bones que té, i empassar-nos el gripau quan ens ataquin amb les dolentes.