La laïcitat i la separació de l’Església de l’Estat

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: BONDIA
Publicat el: 30 de Juny de 2015

Els dies 24 i 25 de juny (dimecres i dijous passats) una delegació de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) hem participat a la cinquena conferència anyal que sota la denominació “Crida a Europa” organitza la Fundació Europea d’Estudis Progressistes, una fundació d’orientació socialdemòcrata que presideix Massimo D’Alema, exprimer ministre d’Itàlia.

La conferència d’enguany s’adreçava a analitzar la situació i la influència de l’Islam a Europa.

Els debats van comptar amb la participació d’intel·lectuals, de responsables polítics, de responsables de diferents confessions religioses i, també, de representants d’entitats de la societat civil.

Vam encarar els recents esdeveniments, especialment els atemptats de París del passat mes de gener contra els periodistes de Charlie Hebdo i la comunitat jueva. Fets esdevinguts a les societats europees que posen cada cop més en qüestió els nostres valors fonamentals com són el respecte mutu, la tolerància, la llibertat d’expressió, la igualtat de drets, l’estat laic i la protecció de les minories.

Aquest debat paneuropeu va promoure la discussió a l’entorn de les possibles solucions, progressistes i duradores. Unes possibles solucions que convindria encarar arreu d’Europa de manera constructiva, en el marc d’una interactuació entre la política i la religió.

Joel Kotek, professor de la Universitat lliure de Brussel·les i de l’Institut d’Estudis Polítics de París va definir la laïcitat com un art de viure en comú. Efectivament, la laïcitat és l’art de viure respectant els altres i és, alhora, la condició que permet precisament el lliure exercici, la lliure pràctica de les diferents religions.

El debat també va permetre diferenciar l’assimilació, que té una connotació obligatòria poc agradable, i la integració que és la voluntat de compartir els valors propis de la societat en la que hom es desenvolupa.

Es veu així la contraposició entre els valors progressistes, que s’assenten en la llibertat d’opinió, la llibertat d’expressió i la laïcitat, i els plantejaments integristes o fonamentalistes, que neguen els nostres valors fonamentals.

El professor Elie Barnavi, que fou ambaixador d’Israel a París del 2000 al 2002, va fer una important reflexió defensant que la laïcitat i la democràcia són conceptes consubstancials, que han d’anar sempre plegats.

Efectivament la religió, la pràctica religiosa, forma part de l’àmbit privat i la vida pública ha de mantenir-se en l’àmbit laic, amb una exquisida neutralitat de les autoritats polítiques en relació al conjunt de les religions que es practiquin en el país. D’això vam parlar amb el president de la fundació, Massimo D’Alema.

El professor Bruno Liebhaberg, que presideix el Consell científic de la Fundació Europea d’Estudis Progressistes va cloure una de les sessions de treball de la conferència amb unes conclusions que subscric i que ens sembla important de compartir-les en aquesta tribuna andorrana.

Són aquestes:

1-L’Islam és una confessió religiosa i és també una cultura.

2-La separació de l’església i de l’Estat s’ha d’aplicar a totes les religions.

3-La laïcitat no és un plantejament contrari a la religió sinó una proposta de neutralitat pública vers les religions.

4-No hi ha d’haver cap altre límit a la llibertat d’expressió que no siguin els que són votats pels representants del poble.

5-La religió no ha de ser mai un replegament sobre si mateix.

6-S’ha de fer respectar sempre la tolerància. No hi ha d’haver límits a la tolerància. Hem de perseguir la intolerància.

Unes conclusions progressistes, obertes i tolerants. Estic convençut que les podem recollir i aplicar a casa nostra perquè a Andorra no sempre s’entén que no tenim cap religió d’Estat.