“El nostre adversari és DA, sobre els altres no opino”: entrevista a Víctor Naudi, candidat d’SDP a cap de Govern

Autor: GERARD DEL CASTILLO
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 24 de Febrer de 2015

La formació nascuda de l’escissió del Partit Socialdemòcrata va optar per Víctor Naudi per encapçalar el projecte que els ha de portar a tenir representació al Consell General.

Quin resultat creu que aconseguiran a les eleccions?
No m’agrada jugar, ni faig cap pronòstic. Decidiran els electors. Pensem fer el millor resultat possible. Volem governar.

Si DA, que sembla el millor posicionat per a guanyar les eleccions, ho fes, però sense majoria absoluta, rebria el suport parlamentari d’SDP?
Això són hipòtesis i d’hipòtesis n’hi ha moltes. Primer cal veure el resultat, i com deia abans, nosaltres anem a fer el millor resultat possible. En el cas que no tinguéssim majoria absoluta establiríem una ronda de contactes amb les altres forces mirant d’aconseguir el suport necessari i en base sempre a les línies principals del nostre programa.

És dur encapçalar el projecte iniciat per Jaume Bartumeu?
El Jaume és un candidat potent [el catorzè de la llista nacional], el tinc al meu costat i el que fa és donar-me més serenor i més voluntat de tirar endavant el projecte. Evidentment és un actiu molt important per al partit. Els quatre candidats tenim un repte major en encapçalar una candidatura a cap de Govern i ho faig amb moltes ganes i il·lusió.

Com està veient els rivals?
Veig una feblesa per part de Toni Martí, molt ancorat, com no pot ser d’una altra manera, a defensar el projecte i la feina feta del Govern sortint. Però de feina feta poca, poques propostes o poc clares. El seu projecte es limita a presentar tot el que ha estat incapaç de fer aquests 4 anys. Pere López fa temps que està en precampanya i segueix en la mateixa línia. I Josep Pintat, malgrat tenir un projecte i unes idees de país molt diferents a les nostres, defensa els seus plantejaments d’una manera responsable i valenta.

SDP és un partit nou. Us perjudica en la pugna amb el PS?
La nostra força és la nostra voluntat i la nostra gent. La força d’SDP és que és un projecte engrescador i que va creixent. El nostre adversari és DA i sobre les altres formacions no opino. Anem a competir amb DA. El projecte és un projecte fort que és el que necessita el país i el contraposem a la manca de projecte que té Toni Martí.

Diu que el seu rival és DA. Però el seu votant és el progressista, que també és el del PS.
La nostra voluntat és la de créixer i anar a buscar l’elector que pugui compartir el nostre projecte, que és de centreesquerra, però molt plural, i que vol anar a buscar el centre més ampli. Per tant anem a buscar el nostre electorat de sempre, però tenim propostes que poden atraure una bona part de l’electorat decebut amb el Govern de DA.

Tem el vot útil cap al PS?
És cert que sempre hi ha una part de l’electorat que vota per sigles, però aquesta vegada crec que això anirà molt més enllà. El vot no es decidirà tant com a dretes o esquerres, sinó cap a quin model de país vol l’elector.

Preocupa l’enquesta del CRES, que només dóna un conseller general a SDP?
No em preocupa gens ni mica. L’enquesta del CRES es va fer a mida per afavorir Toni Martí i es va fer de pressa i corrent. El que ens ha de preocupar és el resultat que hi pugui haver l’1 de març. Serà la veritable enquesta i la veu la tindrà el poble.

Com vol tirar endavant SDP l’acostament amb Europa?
Fa temps que defensem un acord d’associació com a única solució viable i la fórmula que s’adapta millor a Andorra. Volem encarar aquestes negociacions al més aviat possible perquè ara tenim el marc idoni. I per negociar cal que anem a l’una. Per això el que proposem és crear una comissió, seure en una taula els diferents sectors econòmics perquè conjuntament amb el Govern i els grups parlamentaris puguem avaluar quines són les qüestions que cal defensar sí o sí, o aquelles que puguin portar problemes. Hem d’anar a Brussel·les amb una sola veu per poder defensar el que el país necessita.

Un acord d’associació que volen validar en referèndum.
Acords d’aquesta magnitud que afecten el futur del país, el primer que cal fer és negociar-los bé i aconseguir una proposta ben concreta. I al final d’aquest procés s’haurà de validar per la ciutadania.

El marc fiscal està tancat?
Defensem la fiscalitat justa amb imposició indirecta i amb una imposició directa on totes les persones contribueixin segons la seva capacitat econòmica com diu la Constitució. La fiscalitat aprovada al Consell General no ens acaba de satisfer del tot, però el que defensem és no apujar la pressió fiscal. Ja ens està bé al 10%. S’han de fer ajustaments,  evidentment, però si volem tenir un redreçament econòmic ràpid tant pels sectors professionals del país com per l’arribada de la inversió estrangera, el que no es pot fer són canvis constants creant inseguretat jurídica. I tot això es podria lligar amb la cotització a la CASS, de la qual no som partidaris d’apujar els punts aquesta legislatura, i també que s’ha de fer un esforç per apujar progressivament els salaris.

Què s’ha de fer amb la Llei de la funció pública i amb el complement de jubilacions?
La política partidista de Toni Martí s’ha limitat a modificar la Llei de les pensions dels funcionaris des d’un punt de vista economicista. És una equivocació. Proposem amb un ampli acord del consell que surti d’aquestes eleccions per aturar aquesta llei i reprendre les negociacions tal com les havia deixat el nostre Govern, el de Jaume Bartumeu, el 2011. S’ha de fer una llei que sigui sostenible i perdurable en el temps. I això no es pot fer sense tocar la Llei de la funció pública. Hem d’actualitzar-la perquè també genera una sèrie de despeses mal equilibrades degut a molts anys dels governs liberals.

Reptes econòmics que passen per reduir el deute públic.
Sota diferents àmbits s’ha de gestionar millor. Si tenim una administració més preparada i més eficaç, gestionarem millor. Hem de tenir un seguiment de la despesa molt controlat i molt ajustat, i generar ingressos.

També entra la sanitat.
Clar establir un pla de sanitat de cara als pròxims vint anys per mantenir una sanitat pública que sigui per a tothom i evitar les disfuncions que hi ha ara. El SAAS és un orgue que ha crescut de manera descontrolada i el ministeri no té el seu lideratge dins. Cal que el ministeri de Sanitat recuperi el lideratge del SAAS i reformar completament la seva estructura perquè hi hagi una bona gestió i es redueixi la despesa. Si volem garantir el funcionament de la CASS, tot passa per una millor gestió i control del SAAS.

Les solucions per la seguretat social passen només per això?
Cal modificar el funcionament del SAAS vetllant perquè sigui just, racional i gestioni molt millor la sanitat. Però sobretot creixement econòmic. Defensem l’economia de lliure mercat, però dins d’un Estat fort que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’Estat del benestar. Sense creixement econòmic res no funciona.

Cap on ha d’anar l’educació pública?
Els tres models d’educació són un privilegi que hem de saber potenciar i millorar. Apostem clarament per l’educació pública.

SDP té una posició molt clara sobre l’avortament.
No som un partit pro avortista, però sempre hem defensat la possibilitat de la interrupció de l’embaràs dins dels tres supòsits. És una qüestió cabdal de llibertat i de dret de les dones.

DA en va vetar el debat al Consell.
Toni Martí, gran defensor dels drets i gran demòcrata, va crear un precedent molt greu en el nostre país en no deixar fer el debat.  La sobirania l’ostenta el poble, el Consell General, i ell va refusar un debat que tocava i que era digne. I ho tenia fàcil, amb 22 consellers podria haver afrontat el debat tranquil·lament i obtenir el resultat que voldria.

Què fem amb les unions gais?
Si governem, passaran a dir-se matrimoni.

I el copríncep Episcopal?
Defensem la figura del coprincipat parlamentari. Una llei es pot aprovar sense ser referendada per un dels dos Coprínceps.