DA anuncia que té a punt una llei que limita endeutament i despesa

Autor: JULIÀ RODRÍGUEZ
Font: BONDIA
Publicat el: 25 d'Abril de 2014

Els demòcrates són conscients que cada vegada s’està demanant als ciutadans una major contribució a les arques de l’Estat a través de les diferents figures impositives que s’han anat implantant i per aquest motiu consideren que s’ha de donar garanties que en el futur hi haurà un rigor pressupostari més gran. En aquest sentit, el conseller general demòcrata Martí Salvans va anunciar ahir que en els propers dies el seu grup entrarà a tràmit parlamentari una proposta sobre l’anomenada “regla d’or”.

Aquesta nova regulació tindrà com a objectiu limitar l’endeutament tant del Govern com dels comuns, i també de les entitats parapúbliques, en un percentatge concret dels seus ingressos i fixarà també un topall del dèficit que podran assolir les diferents administracions durant una legislatura o un mandat comunal. A més, el text pretén posar un límit a la variació de la despesa pública, que no podrà superar en cap cas la taxa de creixement del producte interior brut (PIB) a mitjà termini, i també determina un màxim de pressió fiscal, que no podrà tampoc excedir d’un percentatge màxim del PIB. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va manifestar que aquesta és una iniciativa que comparteix el Govern.

Salvans va voler donar només unes “pinzellades” del que serà aquesta nova llei prioritària pels demòcrates, ja que el que ahir es debatia era el projecte de llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que es va aprovar amb els vots a favor del grup demòcrata i del grup mixt, mentre que els socialdemòcrates es van abstenir. Cinca va voler “relativitzar” l’aprovació de la nova mesura fiscal, destacant que l’important era “el conjunt de mesures” que s’han anat impulsant des de l’executiu en aquest àmbit, i que tenen com a finalitat la diversificació de l’economia i l’equilibri pressupostari. La majoria va insistir en un argument ja conegut: avui dia sense l’IRPF no és possible firmar acords per evitar la doble imposició (CDI), i sense aquests no pot haver-hi creixement en els propers anys. Es tracta, així doncs, d’un impost indispensable per tancar el model fiscal “competitiu i homologable” que s’ha anat configurant en els darrers anys i també necessari “per no viure d’esquena al nostre entorn geogràfic”, segons va apuntar el titular de Finances.

Els socialdemòcrates, per la seva banda, estan convençuts que “Andorra serà millor quan estigui en vigor l’IRPF” perquè actuarà com a motor de l’activitat econòmica productiva, serà una eina de cohesió social, servirà per redistribuir la riquesa i serà un “element d’encaix” amb els països veïns. Tot i així, tal com va explicar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, aquest no és el model d’IRPF que defensen, ja que “augmenta la càrrega fiscal en la majoria de ciutadans i protegeix les rendes més altes i els que més tenen”. Per aquesta raó, el grup socialdemòcrata havia fet quatre reserves d’esmena, que van ser refusades pels altres dos grups parlamentaris.  Les esmenes pretenien bàsicament incrementar el mínim exempt fins a 30.000 euros i dotar l’impost de progressivitat amb un tipus del 20%, en lloc del 10%, per a les rendes més altes. El president de la comissió legislativa de Finances, Martí Salvans, va manifestar que aquesta progressivitat està garantida en el text que s’estava debatent.

El grup mixt va votar en contra de les reserves d’esmena del PS i va donar suport a la llei. El president del grup, Jaume Bartumeu, igual que la resta d’intervinents, va ressaltar la necessitat d’aquest impost com a “peça cabdal en la reforma fiscal”, si bé també va deixar clar que “no ens satisfà totalment”, entre altres coses perquè es permet l’“enginyeria fiscal”.  Bartumeu va justificar, però, el suport del seu grup al text i ho feia “observant amb estupefacció l’onada d’improperis que persones i sectors que havien donat suport a l’onada taronja el 2011 estan abocant ara sobre el cap de Govern, Antoni Martí”. “Hem de treballar en positiu per fer sortir Andorra de la crisi”, va afegir Bartumeu.

Presa en consideració del text sobre el dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge

Als grups socialdemòcrata i mixt no els agrada la proposició de llei del dret a la intimitat, l’honor i la pròpia imatge, que ahir el Consell General va decidir prendre en consideració amb els vots a favor dels demòcrates. Els dos grups de l’oposició consideren que es tracta d’una iniciativa que pot afectar de manera negativa la llibertat d’expressió i informació. En concret, la consellera socialdemòcrata Rosa Gili va manifestar que és una regulació que pot propiciar l’autocensura dels professionals de la informació, mentre que el conseller del grup mixt, Jaume Bartumeu, va ser encara més contundent i va indicar que és una llei que “pretén emmordassar la llibertat d’expressió”. Bartumeu va voler posar de manifest en la seva intervenció la “moral de situació” dels demòcrates en regular aquesta matèria, ja que, segons va dir, durant la legislatura socialdemòcrata alguns d’ells “inspiraven, si no redactaven” els comentaris anònims cap als socialdemòcrates.  Gili, per la seva banda, va recordar que “vivim en un país on hi ha gent que no gosa manifestar-se” i va opinar que  el rol de la llei hauria de ser “protegir la part més feble, i sembla que es vulgui el contrari”.

El conseller demòcrata Carles Enseñat va ser l’encarregat de defensar la presa en consideració de la proposició. Segons va explicar, la voluntat no és restringir les llibertats d’expressió ni informació, sinó establir uns mecanismes perquè les persones que puguin entendre que se’ls ha vulnerat aquests drets puguin trobar una resposta immediata pels mitjans de comunicació. Enseñat va negar també que a través del text s’intenti un “blindatge” de les persones amb responsabilitat política.

Durant la sessió d’ahir del Consell General es va aprovar per assentiment la proposició de llei presentada pels demòcrates per fer possible el vot a distància. En aquest cas, els tres grups van considerar que es tracta d’una iniciativa que afavoreix que els residents a l’estranger o les persones que s’hagin de desplaçar a fora puguin exercir el dret de vot. La consellera general demòcrata Sílvia Riva va recordar que aquesta modalitat de vot ja es podrà utilitzar en les properes eleccions. A més, Riva va manifestar que ara caldrà treballar per fer realitat “el vot electrònic”, perquè els condicionants  tecnològics ho permetin.