El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa. Enguany aquesta celebració té probablement més sentit que mai. La guerra a Ucraïna i l’augment de les posicions de l’extrema dreta ens han de fer veure que cal reforçar els sentiments europeistes.

El mes de març passat cinquanta mil persones es van manifestar a Roma per reivindicar l’orgull de ser europeus. Diumenge 11 de maig, a Madrid, una iniciativa de la societat civil ha fet una crida per sortir al carrer per defensar Europa i la democràcia. Aquesta crida l’ha promogut un grup de persones de la universitat, la cultura i la comunicació, amb organitzacions de joves, sindicals i socials.

Enguany aquesta celebració té més sentit que mai

A la presentació pública de la iniciativa, al Círculo de Bellas Artes de Madrid, els promotors van exposar el 25 d’abril la forma com s’havia gestat i els motius pels quals la creuen necessària.

L’advocat Manuel de la Rocha, president de l’ONG Movimiento por la paz, va preguntar quins riscos hi ha per al futur d’una Europa en democràcia. I ell mateix va proposar la resposta següent: “D’una banda, les actituds, les mesures de Trump, l’agressivitat de Putin, l’ultranacionalisme que creix dins Europa, dins dels nostres països, i que no vol aquesta Europa, sinó que vol enfortir les nacions davant la consolidació de la Unió Europea.”

És força important que hi hagi arreu d’Europa, i també a Andorra, una reflexió col·lectiva sobre què és Europa.

Sempre he defensat que Europa no és el problema d’Andorra. Soc dels que pensen, en la línia que ha traçat Emmanuel Macron, que el projecte europeu és l’única salvació en un temps de nous imperialismes.

Els andorrans som europeus i no ens podem quedar al marge d’aquest debat. Hem de defensar el projecte europeu i, si cal, ajudar, des de la nostra petitesa, a reinventar-lo.

El darrer Eurobaròmetre, publicat el 25 de març del 2025, ha deixat constància d’un percentatge d’aprovació històricament important en favor de la Unió Europea.

Els partits nacionalistes i euroescèptics han augmentat la presència al Parlament Europeu i en els estats membres, com s’ha vist el cap de setmana passat al Regne Unit, però, tot i això, el 74% dels ciutadans enquestats consideren que el seu país es beneficia de pertànyer a la Unió Europea.

Al Schuman Paper del 28 d’abril del 2025 Birgit Holzer assenyala que aquell percentatge és el més alt d’ençà que va començar l’Eurobaròmetre, l’any 1983.

L’alt percentatge pot semblar paradoxal, però es pot explicar per l’atmosfera geopolítica i econòmica molt tensa i, en tot cas, ens ha d’aportar optimisme.

L’opinió pública europea sembla considerar que la Unió Europea dona compliment a la seva funció de projecte de pau, que assegura la prosperitat i la seguretat de la població.

Guerra d’agressió brutal de Rússia contra Ucraïna, ciberatacs i amenaces russes contra Europa, abandonament per part dels Estats Units de Donald Trump del paper d’aliat històric, risc de trobar-se al mig de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, amenaça d’una recessió mundial: davant aquest panorama cada vegada són menys els europeus que dubten de la utilitat de la Unió.

Al contrari, se senten protegits per ella i fins i tot desitgen que es reforci el compromís europeu dels respectius països.

Els andorrans hauríem de tenir clar, com ho tenen els europeus, que els grans problemes de la nostra època no es poden resoldre en l’àmbit nacional.

S’ha vist amb l’exemple negatiu del Brexit: cinc anys després de la sortida del Regne Unit va consolidant-se l’evidència de les conseqüències negatives per al país, la seva economia i la seva població.

El primer ministre, Keir Starmer, ha assumit, al costat del president Emmanuel Macron, un paper de líder per trobar respostes europees a la situació de crisi i no deixar les decisions fonamentals a les altres grans potències mundials.

Les coses simples, senzilles, són molt sovint difícils d’explicar.

És el que ens passa aquesta primavera de l’any 2025 a l’hora d’explicar que Andorra necessita reforçar el seu embrancament amb la Unió Europea i que la bona via és un acord d’associació.

Un projecte polític modern, l’acord d’associació amb Europa, en un marc polític, i gairebé podríem dir cultural, endarrerit i conservador, aquesta és la situació en què es troba Andorra. El país ha de fer front al desafiament d’un entorn que canvia més ràpidament que ell.

Tenim necessitat d’una Europa que ens protegeixi, ens cal adaptar-nos al món d’avui i de demà.

Jacques Attali ha escrit que entre les característiques que diferencien les persones, les empreses, els pobles i les nacions, una de les més importants és la que permet distingir els que estan sempre desperts, alerta, dels que, al contrari, s’acontenten d’aprofitar les alegries del moment, de buscar el que pot aportar petits plaers immediats, temes de conversa fútils, gratificacions irrisòries, mentre van mirant amb indiferència les dificultats de l’entorn i s’escapoleixen de parlar de les qüestions incòmodes. Al nostre país ens hem de despertar per preservar el que s’ha aconseguit durant els darrers cinquanta anys amb els sacrificis de tanta gent magnífica que s’ha deixat, literalment, la pell i la carcanada per fer créixer Andorra. S’ha de fer, ho hem de fer, per tirar endavant un gran projecte de futur, un projecte durador i sostenible de país.

El país, la nació andorrana, necessita aquest gran projecte de futur.

Si Andorra no reacciona, si part de la ciutadania continua escarxofant-se en les vacances mentals, si no ens comprometem en un gran projecte mobilitzador, hi haurà un amarg despertar.

I al davant no hi haurà pas cap alternativa perquè els que prediquen insidiosament que val més quedar-se com estem no trobaran pas arguments per justificar, a toro passat, que ja res no serà com abans i que no ens podem quedar com estàvem perquè l’altra part contractant, la Comissió Europea, ens dirà que la situació i, en conseqüència, les condicions, han canviat.