Andorra i Europa

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: BONDIA
Publicat el: 23 d'Abril de 2024

El 12 d’abril vam ser a París. Vam fer dues trobades per parlar del que els progressistes volem que sigui el futur d’Andorra a Europa, amb un bon embrancament amb les institucions europees i amb la possibilitat de contribuir a la defensa dels valors comuns, els del Consell d’Europa en el qual Andorra fou admès com a Estat membre l’any 1994, després de l’adopció de la nostra Constitució.

Els valors de l’Estat de Dret, la democràcia i la pau.

Dissabte passat, 20 d’abril, Progressistes-SDP hem acudit a Labège, a tocar de Toulouse, per assistir al míting de la Coalició Progressista que encapçala Guillaume Lacroix, president del PRG, parti radical de gauche, l’opció del centreesquerra francès.

En aquella coalició hi ha, entre altres, el Mouvement des Citoyens (MDC) fundat per Jean-Pierre Chevènement i els col·lectius socialdemòcrates reformadors.
Formo part d’una generació que ha treballat en la construcció d’unes referències per orientar Andorra a l’entorn europeu.

En els anys setanta ja ens havíem fixat una fita: l’adhesió d’Andorra al Consell d’Europa. Vam trigar vint anys a arribar a veure la bandera andorrana onejant a Estrasburg, davant del Palais de l’Europe, després que el poble andorrà, en l’exercici de la seva sobirania, hagués adoptat la Constitució del 1993. Vint anys, però ho vam aconseguir.

Durant tota la meva vida política he tingut una ferma convicció: la sobirania d’Andorra no es podrà mantenir i el futur del país no es podrà consolidar d’esquena a Europa.

En la mesura que estic convençut que l’acostament a Europa no ha de ser “el problema”, sinó el camí de solució de molts problemes del país, crec que convé recordar els trets principals del “model europeu”. Un model que es recolza en unes economies de mercat, derivades del capitalisme, on el sector privat és preponderant i que estan àmpliament obertes cap a l’exterior.

El Tractat de Roma del 1957 va crear un Mercat Comú que s’ha anat concretant en successives etapes. És el model del comerç i l’economia que ha anat configurant un espai econòmic unificat entre els països membres del que inicialment era la Comunitat Econòmica Europea i ha esdevingut la Unió Europea.

Tant a París, el dia 12, com a Toulouse, el dia 20, hem constatat l’enorme preocupació dels nostres amics centristes, de dreta i d’esquerra, i dels progressistes francesos davant l’augment de suports que està recollint l’extrema dreta francesa. Els valors del Consell d’Europa trontollaran si les forces populistes, contràries als ideals europeistes, aconsegueixen una majoria de vots a les eleccions pel Parlament Europeu del mes de juny vinent.

Els progressistes andorrans, que tenim Europa en l’horitzó, no ens podem resignar a veure un retrocés de les idees progressistes a Europa. Per això hem volgut ser a França aquests dies, per fer la nostra aportació a la causa del progrés i la democràcia. Una aportació modesta però ferma.

Al capdavall el que ens cal fer a Andorra és buscar un model de desenvolupament del país que permeti conciliar a llarg termini un creixement material suficient i reduir les desigualtats, preservant la naturalesa en el marc d’un desenvolupament sostenible. Aquesta evolució no es podrà deixar en mans del lliure joc de mercat. Necessitarà que els poders polítics, al nivell nacional com l’escala europea, donin unes orientacions que hagin estat debatudes prèviament.

Per això també considerem cabdal aconseguir un bon acord d’associació amb Europa. La Unió Europea és un marc organitzat de sobirania compartida en el qual la regulació i les intervencions de caràcter públic, nacionals o comunitàries, són nombroses. I el nostre país necessita ordre i regulació, no ens podem resignar que Andorra esdevingui una societat de mercat.

Hem de tenir Europa en l’horitzó.