“DA s’amaga sota les faldilles del Copríncep Vives”: Entrevista a Víctor Naudi

Autor: ENRIC REVUELTA
Font: DIARI D'ANDORRA
Publicat el: 11 de Desembre de 2018

El conseller general, Víctor Naudi, que no es tornarà a presentar com a cap de llista de Progressistes-SDP, fa un repàs de l’última legislatura a l’oposició i dels temes de debat dins de la societat andorrana. També desglossa els moviments de la formació política durant l’última setmana per a la configuració de les llistes electorals.

Has decidit no repetir com a candidat a SDP. Es nota desgastat?
No, el que passa és que és una feina que requereix molt de temps. És un projecte engrescador, però en tot cas per responsabilitat i per fer una bona tasca, crec que cal una dedicació molt àmplia i plena. Els problemes són prou importants, tal com ens deixa el país el senyor Toni Martí. És un pas al costat, que no vol dir que em retiri. Faig una pausa i responsablement és el que em tocava, i alhora facilitar que hi hagi persones del nostre àmbit polític que puguin defensar aquest projecte.

Durant un temps, la sensació que hi havia és que el candidat dels Progressistes-SDP seria Jaume Bartumeu. Quin és el motiu pel qual aquesta impressió s’hagi capgirat?
Ens hauria agradat perquè hem treballat per tal que el candidat fos ell. Hi havia aquesta possibilitat, tant la seva com la meva. El seu cas també era una mica el mateix que el meu. Des del partit defensàvem treballar perquè la llista la pogués encapçalar ell, però no sempre es compleixen determinades conjuntures. Si les circumstàncies personals i professionals no t’ho permeten, és una llàstima.

Josep Roig diu que s’agafa un procés de reflexió per acabar de decidir la proposta per liderar la llista. Si no tinguessin la seguretat que acceptarà l’oferta, ho haurien anunciat en roda de premsa?
És evident que la decisió d’assumir aquest repte ens la va comunicar, però evidentment és una primera reacció. Calia fer el pas que ja ha fet, que és parlar amb el cònsol major de Sant Julià de Lòria. Després, també calen una sèrie de requisits. Dilluns, el partit va fer un consell de política i el 15 fem un consell nacional per parlar de programes i per recollir i validar la proposta. És una qüestió més formal que una altra cosa. S’ha d’acabar de dir el sí definitiu i si tot va com ha d’anar, serà una realitat.

Quina valoració en fa de l’estudi del cost de la vida a Andorra?
Tenint en compte la relliscada que van fer amb les xifres dels preus mitjans del lloguer, quina credibilitat pot tenir aquest estudi estadístic sobre el cost de la vida? A més, sembla que les dades són del 2016 i que no són de fiar. Disten molt de la realitat. El Ministeri ha volgut amagar un cop més la realitat del país.

El Govern diu que voldrien apujar el salari mínim fins als 1.200 euros. Cal una revisió salarial?
Fa mesos, la mateixa patronal també ho deia. Hem de fer un esforç tots plegats perquè hi hagi un augment generalitzat dels salaris més baixos, en tot cas. Hi ha dues Andorres, la que viu aparentment bé i la que cada dia ho passa malament per arribar a final de mes. Aquest augment afavoriria el consum intern, però sobretot la qualitat dels nostres serveis.

Recentment, l’excap de Govern, Òscar Ribas, va alertar d’una possible desafecció dels joves a Andorra. Vostè creu que el risc existeix?
No només hi ha aquest risc, sinó que ho constatem any rere any i eleccions rere eleccions. No és només un problema d’Andorra, sinó general. Als països de l’entorn també passa, però al Principat ens ha de preocupar molt més perquè som un país petit, i si els joves no veuen el futur del país és perquè vol dir que o no hi creuen o bé que estan molestos. Si els nostres joves no s’impliquen, realment tenim un problema.

També va donar a entendre que caldria regular la immigració. Quina valoració en fa?
Jo crec que és un tema important, i més que regular, es tracta d’un tema de creixement sostenible. Jo defenso que el futur s’ha d’orientar cap a un creixement assumible, en el sentit que els creixements són bons, però no els creixements desmesurats com els que hem viscut. Possiblement, ara estem entrant en un nou període perillós. Un creixement implica majors dotacions de serveis a nivell d’escoles, de sanitat, de serveis socials i, per tant, el país ha de ser capaç d’assumir-ho.

El senyor Ribas també ho lligava amb la qüestió d’una possible pèrdua d’identitat. En els últims mesos, també hi està havent debats sobre la possible pèrdua d’identitat per un acostament a Europa o pel debat sobre el model d’Estat. Creu que hi ha por pels canvis que hi puguin haver en un futur?
Evidentment, hi ha una part de la població que té por per desconeixement. Aquí és on el Govern penso que ha pecat per no haver informat suficientment, però evidentment, qualsevol canvi fa respecte. Els progressistes defensem que l’immobilisme és el pitjor que hi ha i cal preparar-se per al futur. També hi ha el problema que la gent que potser voldria nacionalitzar-se andorrà no ho fa perquè quin interès hi ha? Gaudint d’una nacionalitat estrangera tenen més avantatges que amb l’andorrana i aquí hi ha el greu error.

La proposta que fa el PS de plantejar una doble nacionalitat perquè una sigui efectiva podria ser una solució?
Crec que és un error justament perquè afebliria aquesta identitat andorrana, però és un tema que jurídicament s’hauria de mirar. Podria ser una solució, però dins d’un marc europeu, reconegut i pactat amb la resta de països. Crec que el primer és reforçar la nostra identitat i al mateix temps rebaixar els anys per accedir a la nacionalitat.

Quants anys proposen vostès per obtenir la nacionalitat?
Els progressistes defensem els deu anys, que és el que marca la premissa europea.

Com creu que s’ha gestionat el debat sobre la despenalització de l’avortament?
DA ens ha abocat a posar per davant el que és la figura del Copríncep bisbe. DA s’amaga sota les faldilles del Copríncep Vives, en lloc d’afrontar directament o de dir el que en pensen i tenir un debat responsable, defensant la sobirania del país, que recordo que recau en el Consell, en representació del poble andorrà. És cert que podem tenir un problema, no pel Copríncep, sinó pel Vaticà, però com a mínim, afrontem-lo. Jo crec que DA han sigut uns covards en aquest aspecte.

Hi ha marge per trobar un consens i despenalitzar l’avortament sense que el Copríncep episcopal hagi de dimitir?
Justament, si DA hagués afrontat aquest debat, possiblement des del Vaticà això s’hagués mirat d’una altra manera. Per voler evitar el debat, DA el que ha fet amb el seu posicionament és tancar portes i crear ells el problema amb el Vaticà.

L’acostament a la UE serà un dels debats a la campanya electoral. Com creu que pot desembocar el fet que el Govern segueixi parlant amb Brussel·les, malgrat que va dir que aturaria les negociacions?
Crec que això és símptoma de la manera de fer del senyor Toni Martí. És una negociació que està tocada, que perd força o credibilitat en el sentit que hi ha un cert desgavell. Estem llançant un missatge negatiu com a país. El Govern no n’està informant i se li està escapant de les mans. Crec que s’ha de fer un replantejament molt allunyat respecte a la manera com s’ha estat portant fins ara.

Quin impacte creu que tindrà la ‘tercera via’ de Josep Pintat?
Primer, hem de veure quantes llistes es presentaran en aquests comicis electorals. Cal veure si el senyor Pintat farà llista nacional i quantes llistes parroquials farà. En funció d’això, crec que pot restar vots a la llista de DA.