Retrocés o progrés?

Autor: SANDRA CANO
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 16 de Febrer de 2018

“L’any 1364 els síndics i procuradors de les “Universitats d’Andorra” (parròquies i pobles) es reuneixen al porxo de Santa Eulàlia d’Encamp, per tal d’elevar una queixa al Comte de Foix relativa als oficials de la seva cort, ja que no respectaven diversos usos i costums practicats d’antuvi pels andorrans. Cal recordar que abans que el Comú tingués edifici propi, els cònsols i consellers es reunien als porxos de les esglésies.”

Encamp, 8 de febrer de 2018, tot i disposant d’una casa comuna amb una sala de premsa el Sr. Cònsol Jordi Torres Arauz no ha permès als consellers de Comú membres de l’oposició fer una roda de premsa.

Com si a Encamp encara fóssim al 1364, s’han vist obligats a fer-se escoltar al carrer. Amb temperatures sota zero es van trobar els consellers de l’oposició davant les dependències de la porta de la casa comuna, per fer-se sentir davant de la premsa i poder fer declaracions en relació a l’adjudicació de l’empresa que la majoria de DA havia escollit per la reactivació econòmica.

Així van poder parlar de les irregularitats que hi veuen a una adjudicació, segons ells directa, i on no es van consultar més pressupostos, saltant-se al seu entendre la normativa. Per això van fer una crida a la anul·lació d’aquesta contractació directa en la propera junta de govern.

Encamp és una parròquia pionera, de fet només cal mirar l’actual edifici del Comú, és un edifici molt modern, que destaca en el paisatge. Amb la seva planta triangular i la seva façana principal de vidre, és un edifici amb vida. Els vidres fan reflex de cada canvi de temps i els contrallums de la natura. Dissenyat el 1988 per Roberto Suso i Vergara, acull l’administració parroquial. Fou el primer edifici d’aquestes característiques al Principat d’Andorra.

El comitè local d’SDP d’Encamp vol recordar-li al cònsol major, Sr. Torres, que Casa Comuna no és patrimoni de DA sinó de tota la ciutadania de la parròquia. Boicotejar així una roda de premsa d’opositors elegits és poc progressista i molt poc democràtic.

Finalment, si el que pretenia DA és que no es fes gaire ressò de l’adjudicació s’ha aconseguit més aviat el contrari.

Els consellers es van voler fer escoltar i, tot i els esforços de DA per fer-los callar, la porta de casa comuna va ser un bon escenari per denunciar una actuació de la majoria comunal que no comparteixen.

Així vam tenir dues notícies:

– l’adjudicació sense concurs públic del pla per al comerç.

– l’oposició fa declaracions a la porta de la casa comuna, a un grau i mig sota zero, per la negativa de cedir la sala de premsa.

L’oposició, tot i que a alguns no els agradi, també té dret i fins i tot l’obligació d’opinar i denunciar públicament el que creuen que no es fa com toca.