BONDIA - 25 JUL., 2017 - JAUME BARTUMEU CASSANY

Es creien “els millors”. Però…, i ara?

En l’edició del BonDia de dimarts passat, 18 de juliol, llegíem en la pàgina tres que “Saboya assumeix Economia per accelerar els resultats de l’obertura”.

La màquina propagandística de DA intenta fer empassar la seva comunicació cloroform i presenta el canvi de cadira ministerial de Gilbert Saboya com una novetat. Voldrien fer veure que Saboya seria “nuevo en esta plaza” i que fins ara no havia tingut cap relació amb els afers de reactivació econòmica.

Però les hemeroteques no estan sotmeses, encara, a la llei mordassa de DA i permeten comprovar que ens volen fer passar garsa per perdiu.

Només cal remuntar-se a cinc anys enrere. En l’edició del BonDia del dijous 8 de març del 2012, a la pàgina tres, es llegia: “El Govern contracta una empresa nord-americana per captar inversors”, i Gilbert Saboya –amb fotografia inclosa– assumia el protagonisme en la presentació d’aquella aixecada de camisa al país que fou la contractació de Monitor Group.

El juliol del 2012 el Govern ja “accelerava” i el ministre d’Economia d’aleshores, Jordi Alcobé, feia públics alguns noms que pretenia presentar com els primers fruits de l’obertura econòmica.

Cinc anys després, Monitor Group ha desaparegut i el més calent de l’obertura econòmica és a l’aigüera. Ni cinc de calaix per al país.

Per això els progressistes vam recordar la setmana passada que Gilbert Saboya fou el responsable de la contractació de Monitor Group per captar inversió estrangera. De la contractació a la fallida. Aquella consultoria no va fer més que cobrar una fortuna venent fum.

Després de la fallida de Monitor Group la Fundació Actua no ha millorat pas la situació. Rodes de premsa, anuncis i aplaudiments del cor nacional dels estómacs agraïts no han pogut amagar el fracàs d’una política equivocada. I la proposta estrella de Gilbert Saboya –l’obertura econòmica que ens havia de portar una positiva allau d’inversions estrangeres– ha estat un fracàs. I no ens n’alegrem pas. Al contrari, ens sap molt greu. Però les coses són com són, per molta comunicació cloroform que hi posin.

Sovint, en matèria de previsions econòmiques, les coses es resumeixen a una alternativa: veure l’ampolla mig plena o mig buida.

L’ampolla de la diversificació econòmica no s’omple: el 2012 hi havia 35.777 assalariats amb un salari mitjà de 2.048,37 euros. El 2016 eren 36.604 i el salari mitjà se situava en 2.072,61 euros. La massa salarial del 2011 era de 75.259.405,45, mentre que el 2016 fou de 76.014.707,34.

No sembla pas que hom pugui considerar que la política de DA hagi redreçat l’activitat econò­mica.

A l’hora de la veritat no es pot passar de puntetes sobre la realitat, perquè és fangosa i atrapa. Saboya no arriba ni torna. No s’ha mogut del Govern des del juny del 2011.

La política econòmica dels darrers sis anys ha estat inspirada i dirigida per Gilbert Saboya. Els mals resultats d’aquesta política estan a la vista de tothom.

Els informes de la Cambra de Comerç, les recents queixes de l’Empresa Familiar Andorrana i l’escepticisme creixent de la Confederació Empresarial Andorrana van acompanyats dels informes reiterats de Càritas que dibuixen una creixent fractura social amb moltes famílies al llindar de la pobresa. I del centenar d’adolescents en risc d’exclusió.

I ara Saboya vol accelerar. Que això es fa a costa d’un model econòmic profundament dependent del sector del tabac? Mala sort. Que el comerç no es veu ajudat sinó menystingut? Què hi farem. Que Grandvalira baixa Valira avall perquè Antoni Martí prepara les eleccions? És el preu a pagar per mantenir el poder.

Amb aquest canvi de poltrona ministerial tenim la demostració que el “Govern dels millors” no és el millor dels governs.

Comparteix :
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIn
  • Reddit
  • Email
  • Print