Andorra ha estat escenari aquests dies d’una actuació que més que apaivagar contribueix a incrementar la desafecció política que, des de fa uns anys, sent bona part de la ciutadania. I és que vet aquí que la fins ara consellera general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Sílvia Bonet abandona aquesta formació, sense ni tan sols molestar-se a donar una explicació pública –almenys als seus votants– de per què ho fa.
És evident, i no faltaria més, que si té algun tipus de discrepància amb la seva formació política té tot el dret a expressar-ho i a prendre les decisions que estimi oportunes, com correspon en tota democràcia.
Ara bé, una altra cosa és que, d’amagatotis i ja abans que el cas transcendís a través dels mitjans de comunicació, el que primer li ha preocupat és fer tots els possibles per mantenir l’escó i intentar arreglar la seva situació personal.
Poder cobrar el sou íntegre de consellera a ple temps, com fins ara, durant els dos anys que queden de legislatura i continuar formant part de les mateixes comissions legislatives que fins ara sembla que és el que més ha preocupat la parlamentària en qüestió.
Malauradament, aquesta legislatura estem veient o coneixent més d’una actuació que no deixa en gaire bona posició els polítics que les protagonitzen.
Sospitàvem que moltes persones que estan en política no hi estan per treballar, primer i principalment, per l’interès general, com hauria de ser, sinó mogudes sobretot per l’interès personal.
En aquest sentit, casos com el de la fins ara consellera d’SDP posen en evidència aquesta trista realitat.
