BONDIA - 19 ABR., 2017 - CLAUDE BENET

Carta oberta a la ministra de Cultura

Molt Il·lustre Sra. Olga Gelabert, ministra de Cultura i Esports,

El 18 de febrer del 2016 vaig tenir el plaer de poder gaudir d’una entrevista amb vós, durant la qual us vaig exposar una qüestió de recerca històrica referent a la Segona Guerra Mundial a fi de poder obtenir les necessàries autoritzacions i efectuar una exhumació de restes susceptibles de pertànyer a persones mortes i desaparegudes a Andorra, i de les quals hem localitzat familiars als Estats Units, il·lusionats per saber on i com va morir el seu avi.

Malgrat ser coneixedor de la vostra atapeïda agenda, en no tenir resposta, el 13 d’abril del 2016 (ara fa un any) em vaig permetre la gosadia de portar personalment un carta a l’edifici administratiu i recordar-vos aquesta qüestió de la qual no tenia, i encara no tinc, cap resposta.

El 6 de març passat, amb tres companys de Velles Cases Andorranes, ens vàreu atorgar l’honor de fer una altra entrevista, durant la qual vam exposar algunes qüestions que ens preocupaven com a associació que pretén defensar el patrimoni andorrà, entre les quals figuraven la preservació de Casa Ribot, la possible candidatura de Radio Andorra i Sud Radio a patrimoni de la humanitat de la Unesco, la situació de l’eventual edificació del curiosament anomenat The Cloud, el Museu Postal, ara tancat, la Casa del Benefici, ja enderrocada, i la recuperació d’un vell autocar emblemàtic d’una altra època i que està inexorablement oxidant-se per passar a millor vida darrere d’un mur a Sant Julià.

Malauradament, cap d’aquests temes ha rebut resposta al dia d’avui, ni els de fa un any, ni els de fa un mes. També ens va sorprendre que no assistíssiu, o no aviséssiu que no podíeu respondre a la nostra invitació, a la sessió de l’esquí andorrà.

Però, reflexió feta, m’adono que una gairebé insignificant associació que ni tan sols demana subvenció ha de saber acceptar aquestes coses, més encara quan la cultura que ocupa gran part del vostre temps parla de milions i grans noms. Us demano perdó per haver-vos molestat per esmentar un vell autobús, una vella casa que amenaça ruïna, dos edificis enderrocats i un altre a punt de ser-ho, i fins i tot l’exhumació d’ossos.

Inconsciència la meva per no saber veure el prestigi i “glamur” actuals que auguren el futur del vostre patrimoni cultural. Mil perdons, tot i que encara subsisteix un petit dubte, si val la pena esmerçar temps i aplicar innocentment i tossudament allò que manen els estatuts de Velles Cases Andorranes i intentar salvaguardar el poc romanent del patrimoni andorrà. Amb el vostre permís ho intentarem encara una estoneta, però ja sense molestar-vos.

Colpit pel meu atreviment davant la vostra atapeïda agenda, valoro la gran oportunitat que m’heu brindat de no importunar-vos més i us prego que accepteu les meves disculpes per haver-vos distret, per sort sense gaire èxit, de la vostra intensa i valuosa tasca.

Comparteix :
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIn
  • Reddit
  • Email
  • Print