El contraban legislatiu del ministre de justícia

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 5 d'Abril de 2017

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot Zamora, ha promogut una reforma del Codi Penal que representa una perillosa evolució cap a la possibilitat de control indiscriminat, és a dir, generalitzat, de les comunicacions telefòniques de tots i cadascun dels habitants d’Andorra.

Calia introduir algunes modificacions a la normativa penal a causa dels compromisos internacionals contrets per Andorra amb el Moneyval que és l’organisme del Consell d’Europa que avalua els mecanismes de control i combat contra el blanqueig de diners i valors producte del crim organitzat.

Però aixoplugant-se en aquesta necessària reforma el ministre ha volgut fer passar, de contraban, una nova norma que permetria a Batlles i Fiscals –i també doncs a la Policia– fer escoltes telefòniques pel broc gros.

La disposició final primera del projecte del Govern modifica l’article 87 del codi de procediment penal vigent amb la finalitat d’obrir l’estolador de la intervenció de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres.

El govern Martí va aprovar, ben conscientment, la tramesa d’aquesta barbaritat al Consell General i acte seguit la maquinària propagandística del Govern va planificar l’habitual comunicació cloroform buscant l’aixopluc internacional. Es tractava de fer empassar als consellers generals, als mitjans de comunicació i a la ciutadania el convenciment que el projecte de llei només comportava modificacions obligades per les recomanacions del Moneyval.

És a dir que, al capdavall, no hi havia res a dir: a votar, a beneir i a callar.

I val a dir que, d’entrada, aquesta comunicació cloroform els va funcionar: gairebé ningú no va badar boca perquè gairebé tothom, també els consellers generals, es va empassar la fal·laciosa argumentació del Govern.

Fins que algú –el periodista Toni Solanelles– va posar el seu crit al cel de la xarxa seguit, el dilluns 27 de març, pel nostre company Delfí Roca al Diari d’Andorra. El conseller general Víctor Naudi va dir ben clar el dia 28 de març en la roda de premsa setmanal d’SDP, que aquella proposta legislativa atempta contra les llibertats constitucionals. El mateix dimarts 28 de març l’editorial del BonDia també manifestava la gran preocupació per aquella proposta.

A partir d’aleshores sembla que els efectes del cloroform comunicatiu de DA han començat a esvair-se. El Col·legi d’Advocats ha despertat i els altres grups de l’oposició s’han afegit al clam d’SDP.

És en aquest marc que, en l’edició d’El Periòdic d’Andorra del divendres passat, 31 de març, apareixien unes declaracions del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot Zamora, en les quals afirmava que el Govern havia rebut de la Fiscalia i la Batllia una “… proposta tècnica de modificació…” i que no havia fet cap ponderació entre el dret fonamental a la intimitat i al secret de les comunicacions, d’una banda i al dret a la seguretat d’altra banda, perquè va considerar que les persones expertes en la matèria ja havien fet aquesta ponderació i que no era necessari fer un doble filtre.

És a dir que el mateix ministre que ha preparat el projecte de llei de modificació del Codi Penal, l’ha portat al Consell de Ministres per aprovació i n’ha rubricat la memòria explicativa ara, a la vista de l’escàndol que ha muntat la seva proposta de deixar barra lliure a les escoltes telefòniques, vol matissar la barbaritat i, sobretot, rentar-se’n les mans atribuint als “experts en la matèria” el disbarat. I aquesta atribució assenyala directament al Fiscal General, al responsable de la UIFAND i a la Batlle que participen a la Comissió de prevenció del blanqueig.

La confiança del ministre en aquests experts és tan gran que no va creure adient fer la necessària ponderació ni tampoc fer el que qualifica de “doble filtre” ja que el primer, el dels experts, ja el satisfeia. Perquè a ben segur el compartia.

Mentrestant l’escolania d’amén de DA ha enviat missatges ambigus dient que sí… però no. Ni carn ni peix, com sempre que marca tronada. En fi que ja veuran què els diuen què han de votar.

La proposta del govern Martí no és constitucional. Topa frontalment amb els drets establerts a la Constitució, i trepitja el dret a ser protegit contra les intromissions il·legítimes en la vida privada i familiar –article 14– i el dret al secret de les comunicacions –article 15– “… llevat el cas de manament judicial”.