EL PERIÒDIC D'ANDORRA - 17 MARç, 2017 - VÍCTOR NAUDI

Veritat i realitat

Aquests dies i davant del ja conegut afer de conflicte d’interessos protagonitzat pel Sr. Antoni Martí compatibilitzant una feina professional amb la del càrrec de cònsol de la seva parròquia, no han faltat els comentaris de tots colors.

Però a banda de la reprovable actuació feta en un passat no gaire llunyà per algú, que és un cap de Govern, que es reivindica com a complidor escrupolós de les lleis, i que pretén donar lliçons de moral a tort i a dret a la resta de mortals, em preocupa veure i sentir com alguns dels seus fidels seguidors pretenen negar l’evidència.

N’hi ha que, ancorats en una realitat paral·lela, intenten justificar que bona part de la població estaria colpida pel fenomen de la post veritat, fruit de la intoxicació malèvola i colonialista de certs mitjans digitals, i que la veritat és propietat del qui mana (i exclusiva de qui mana!). Segons aquests personatges no hi cap el respecte a la llibertat d’opinió.

Altres que encara defensen interessos ancorats en les males pràctiques i l’opacitat, o fins i tot fidels a una doctrina, reclamen i prediquen silenci i discreció, no fos cas…

No dubten en batejar de bons o dolents, de bons o mals andorrans, a aquells que legítimament defensen posicions contràries a les seves, més enllà de la política, en la defensa de determinats valors: els seus. Només els falta tenir el poder d’enviar al cel o a l’infern a aquells que no els donen la raó.

Així ens volen allunyar cada dia més del respecte a la tolerància i de la llibertat, valors essencials que suposadament ens haurien de regir.

No dubten a crear cortines de fum i manipular les informacions que són contràries als seus interessos, i als interessos dels seus estómacs, per desviar l´evidència dels fets.

Exigeixen silenci front al debat i la transparència i anul·len de soca rel el diàleg necessari per solucionar els problemes. Són els mateixos que després reclamen negociació, taules de treball i pactes diversos, quan des de posicionaments maximalistes en el seu moment no han estat capaços d’acceptar el contrast d’idees, element indispensable per aconseguir el progrés i la millora de la nostra societat.

Cal saber reconèixer els errors en un moment o altre per aprendre i millorar, reconèixer el dret a discrepar i acceptar la crítica constructiva des del respecte, sense menysteniment de ningú, i regir-se pel recte procedir dels valors que emanen de la nostra Carta Magna. Només així s’aconsegueix avançar cap a una societat justa i pròspera.

Les lleis són d’obligat compliment per a tothom, per això tenen un caràcter universal. No es pot exigir a ningú que es compleixi la llei si els que la fan i els que tenen l’obligació de fer-les complir són els primers que no la respecten.

 

Comparteix :
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIn
  • Reddit
  • Email
  • Print