Un pacte d’Estat per Europa que queda coix

Autor: EDITORIAL
Font: EL PERIÒDIC D'ANDORRA
Publicat el: 14 de Juliol de 2016

Una nova baixa al pacte d’Estat. Socialdemocràcia i Progrés ahir va abandonar el pacte d’Estat mitjançant una carta a Govern en la que reclama sobretot dos temes que ja ha manifestat altres cops. Un d’ells és la dimissió de Jordi Cinca per totes les informacions que han anat sortint sobre la seva gestió que va tenir a l’empresa privada anys enrere. L’altre motiu, sobradament comentat per la formació, és la manca d’informació suficient per ser presents al pacte.

El pacte d’Estat hauria de ser una eina política eficient per encarar les negociacions amb Europa, amb la presència (com pretén Toni Martí, però no ho aconsegueix) de tots els partits amb representació parlamentària, que contempli totes les sensibilitats i tingui la força suficient per poder prendre desicions que marcaran, de ben segur, el futur del país.

I és que Andorra s’hi juga molt amb aquest encaix a la Unió. En uns moments baixos per Europa a causa del ‘Brexit’, de ben segur que les institucions del vell continent voldran marcar perfil propi, i el pols no serà fàcil. Martí ahir es mostrava optimista de com avancen les lentes reunions amb els responsables europeus, mentre els partits de l’oposició parlamentària veuen de reüll les negociacions sense acabar-se’n de refiar massa de com ho encara l’executiu.

El que està clar és que el pacte està coix, mai ha acabat de tenir totes quatre potes ben estables, i tothom sap que una cadira amb tres potes es pot aguantar, però amb menys de tres ja és pràcticament impossible.

La noticia de la marxa d’SDP de les negociacions arriba pocs dies després que el CRES publiqués que la desafecció política creix. Martí n’és conscient d’això, i l’estratega taronja fa temps que intenta que els ciutadans vegin que tots els polítics remen cap a la mateixa banda per tal de decidir cap on va el país en un dels reptes més importants de tota la seva història, però no tan sols remen tots cap al mateix costat, sinó que els ciutadans fa temps que veuen que n’hi ha que van contracorrent i fins i tot hi ha rems que estan força corcats.