Cal respectar les regles del joc

Autor: JAUME BARTUMEU CASSANY
Font: BONDIA
Publicat el: 27 d'Octubre de 2015

Dijous passat, 22 d’octubre, vaig participar a Barcelona en la segona conferència anual del programa Llegat Pasqual Maragall, organitzada per la fundació Catalunya Europa, la fundació que va constituir Pasqual Maragall. L’any passat vam escoltar Francesco Rutelli, exalcalde de Roma. Enguany el conferenciant ha estat Odón Elorza, que ha parlat sobre La governança de les ciutats. Ho ha fet a partir de la seva llarga experiència al capdavant de l’Ajuntament de Sant Sebastià.

Després d’una interessant presentació de Joaquim Nadal, Odón Elorza va fer una exposició de les seves reflexions, i de les seves propostes, per rellançar la vida política des del nivell municipal.

Ens va parlar de democràcia participativa i de la necessitat de dur a terme planificacions estratègiques. També va insistir, agafant com a exemple la Barcelona que va impulsar Pasqual Maragall, que convenia establir un model de ciutat compartit pels sectors polítics municipals i també pel teixit associatiu de la ciutat. Va insistir també, amb força, en una afirmació que a mi em sembla molt important: la nova governança ha d’incorporar l’oposició municipal, si es vol fer una acció positiva per aconseguir el necessari model compartit de ciutat.

Efectivament, els ajuntaments són governats per la formació política més votada, encara que hagi aconseguit una majoria simple, però hi ha un principi que no és generalment acceptat, que és que hi hagi la garantia de respectar i defensar el dret de les minories.

Un principi que a Andorra no és pas d’aplicació en les institucions controlades per DA.

Per molt que una majoria relativa d’electors i l’efecte amplificador de la llei electoral hagi donat a un sol partit –DA– el govern de l’Estat i el de sis comuns –Sant Julià és un cas a part, ja ho sabem–, no hauria de menystenir-se els que pensen de manera diferent i la resta d’elegits democràticament. La resta de forces polítiques no poden ser arraconades a les institucions, ni al Consell General ni als consells de comú.

Ja sabem que les oposicions sempre poden aspirar a canviar la llei electoral perquè sigui més representativa i doncs més democràtica. Però també sabem que els interessos atàvics de DA fan que no la vulguin canviar per no perdre la seva hegemonia en el conjunt del país i en cadascuna de les parròquies.

També s’entén: tot i haver obtingut només un 37% de vots nacionals, Antoni Martí governa amb majoria absoluta al Consell General. I ho fa amb menyspreu i arrogància, buscant el silenci dels que no combreguen amb les seves rodes de molí.

Les reflexions d’Odón Elorza que vaig sentir a Barcelona no són aptes per a DA. Mentre han governat, el país i els comuns, la nostra vida democràtica s’ha empobrit i han estat incapaços de solucionar, a través del diàleg, els conflictes administratius i la necessària redefinició de competències entre el Govern i els comuns.

El conflicte és inherent a la contesa política en tota societat democràtica. Però perquè el conflicte no sigui destructiu és necessari que es desenvolupi damunt un consens fonamental de respecte a la minoria discrepant.

I aquest consens fonamental fa mesos que grinyola perquè Antoni Martí encapçala el que el company Víctor Naudi ha definit com una involució democràtica feta de menyspreu a l’adversari i d’arrogància (El Periòdic d’Andorra, 10 de setembre del 2015).

A l’oposició li pertoca un paper fonamental, que Antoni Martí voldria anorrear. L’oposició ha de defensar els interessos i les aspiracions d’aquella part de la ciutadania que li ha donat suport, i l’ha de representar al Consell General i als consells de comú.

Ha de controlar l’acció de la majoria i també ha de negociar aquells elements bàsics de consens que han de donar-se en una societat democràticament madura.

Per això a SDP entenem que la política és també pacte i transacció.

Tots, no només les majories, tenim responsabilitats polítiques. De tots s’espera que defensem correctament l’interès general. Entre tots hem de contribuir a la lliure convivència d’idees plurals i diverses.

I entre tots hem d’aconseguir que el respecte a les regles del joc enforteixi la democràcia andorrana.