Un canvi per al futur comú

Autor: JOAN MARC MIRALLES
Font: ARA.AD
Publicat el: 22 d'Octubre de 2015

No estranyarà a ningú que les eleccions comunals estiguin ara mateix en l’actualitat de totes les formacions polítiques. Algunes ja s’han posicionat per fer d’aquestes eleccions una segona volta de les generals, per seguir intentant guanyar o mantenir quotes de poder i llocs d’influència.

D’altres hi veuen una nova plaça de confrontació ideològica en clau nacional, del debat polític que es nega repetidament al Consell General. D’altres, però, tenim una visió diferent, creiem que aquestes eleccions són una oportunitat per fer un canvi real en la gestió del territori i de l’administració més propera als ciutadans. Un canvi que s’hauria d’estructurar seguint tres pautes que responen a una evolució que la ciutadania reclama des de fa molt de temps.

Primer de tot, igualtat de tracte entre comuns i definició clara de les seves competències, eliminant encavalcaments amb l’administració central. L’objectiu ha de ser donar un millor servei, sense discriminacions segons les parròquies, orientat a la claredat i a la simplificació de totes les gestions, tant a nivell comunal com nacional. Al 2015 no ens podem permetre la multiplicació de serveis duplicats entre Govern i comuns, o fins i tot el conflicte de competències entre administracions que són Estat tant l’una com l’altra. És una reforma inajornable i en la qual els governs comunals que sorgeixin de les eleccions hi han de participar directament, conjuntament amb el Consell General i el Govern.

En segon lloc, els comuns han de tornar a ser la casa de tots els ciutadans i les ciutadanes de la parròquia, sigui quin sigui el seu vot. Per això cal que les minories comunals tinguin un paper rellevant dins dels processos democràtics de decisió en els comuns. Han de poder participar de les juntes de Govern i de tots els consells d’administració de les societats públiques comunals, així com ser presents a una reunió de cònsols que s’ha de redefinir. Massa vegades hem vist, en certs comuns, com es menystenia sistemàticament les minories, quan són a l’igual que la majoria, representants elegits pel poble, i que en conseqüència han de tenir, com a mínim, veu en totes les instàncies de decisió. La participació i el treball conjunt no ha de fer por a ningú.

El que em porta al tercer punt: la participació de la ciutadania en general en l’activitat comunal. En aquest cas, el fet és que tots els ciutadans i ciutadanes de la parròquia haurien de rebre un tracte igual i haurien de tenir la mateixa possibilitat de contribuir en les les decisions comunals.

Si volem igualtat entre comuns, també ens cal igualtat dins dels comuns, per no afavorir més certs barris, zones o pobles. Per això cal també tenir eines de participació ciutadana efectiva, i en particular en l’elaboració de pressupostos participatius, en els quals els mateixos ciutadans puguin fer aportacions concretes i que es tinguin en compte. Les eines existeixen i a les parròquies tenim una dimensió ideal que fa possible implicar un màxim de persones a fi de resoldre o millorar situacions que afecten el dia a dia de tots.

Per dur a terme aquest canvi, crec que és necessari que hi hagi una nova proposta política transversal a les pròximes eleccions, el que des de SDP hem anomenat plataformes ciutadanes de redreçament comunal. Unes plataformes que defugen els partidismes i que agrupen ciutadans i ciutadanes, siguin polítics, membres d’associacions o simplement persones preocupades pel futur de la seva parròquia i que s’uneixen per treballar en aquests tres eixos i en els molts altres reptes que tenim al davant a nivell comunal, amb voluntat de servei públic, sense línies vermelles.