El reguitzell de rodes de premsa diàries del Govern, que ens estan atabalant aquestes darreres setmanes, ens deixa sovint perplexos i desconcertats. Podríem dir que és normal, perquè si qui porta la veu del Govern ja va força desorientat malament ens podrà donar llum als que l’escoltem per
Tots volem tornar a la normalitat. I quan ho fem pensem en el dia a dia que vàrem deixar aparcat, el 14 de març d’enguany. La definició al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans de «normalitat» és la qualitat de normal, i normal –segons el diccionari– significa que no se separa del seu
Pensar que aquesta pandèmia contribuirà a canviar moltes coses pot desembocar en una gran frustració, tret que les expectatives generades es vegin satisfetes. Anteriorment, ni es va refundar el capitalisme, ni es van reduir les emissions contaminants, ni es va aturar la concentració del CO2 a
Dimarts passat a La Vanguardia, Miquel Roca Junyent escrivia que tothom “coincideix que amb l’acabament de l’etapa de la pandèmia començarà una altra etapa caracteritzada per una crisi econòmica i social de dimensions molt greus i preocupants.”