La sobtada defunció d’Òscar Ribas, divendres passat, ens ha sacsejat. Tot i haver-se situat al costat de la vida pública, seguia molt l’evolució de l’economia i de les institucions andorranes i de tant en tant, quan li semblava que calia, alertava dels perills que s’albiraven i, sempre,
Parlant amb un conegut que treballa d’agent de circulació,m’explicava que ho ha passat molt malament amb la Covid-19. Ha estat intubat molts dies a l’UCI, i ara que està a casa es troba dèbil, està cansat, molt desmillorat físicament i amb la por al cos per tot plegat.
Fins i tot si tinguéssim l’esperança que aquesta segona onada de la pandèmia no prendrà l’abast de la primera no sabríem si els primers mesos de l’any vinent seran de normalitat tensa o d’anormalitat controlada.
La relació entre els i les joves i el món de la política és quelcom complicat d’explicar. Molts cops hem sentit a dir que les preocupacions dels i les joves es poden solucionar fàcilment complint amb les prioritats dels adults. Ho diuen aquells que no saben com aconseguir més participació juvenil.