Al lideratge, sense atributs precisos de competència i de visió política de la coalició DA-Ciutadans Compromesos li comencen a sortir els colors. La crisi amb Espanya, reconeguda i publicitada pel mateix govern dimecres passat en roda de premsa, pels anomenats “falsos fronterers” –treballadors amb residència il·legal a Espanya– ha posat en evidència la improvisació i la manca de seguiment acurat de les relacions amb els països veïns.

La coalició DA-CC és així víctima de la seva pròpia manera de fer política que durant els darrers sis anys els havia sortit bé: aigualir els problemes en lloc d’afrontar-los.

En tot cas la tendència natural del govern actual a minimitzar les qüestions incòmodes li ha jugat ara una mala passada.

El fet és que la setmana passada, el ministre d’Interior d’Espanya va enviar una carta a la ministra de Justícia i Interior d’Andorra anunciant-li que el dia 2 de febrer s’inicia en la frontera de La Farga de Moles els controls de ciutadans extracomunitaris que imposa la normativa europea d’entrades i sortides de l’anomenat espai Schengen. És el sistema Entry/Exit que portarà a controlar els treballadors temporers de països no comunitaris.

Hem vist que el cap de Govern ha insistit a destriar l’aplicació de la norma Entry/Exit del problema dels fronterers irregulars establerts a la Seu d’Urgell.

Ho té difícil perquè és una evidència que ambdues qüestions estan estretament vinculades.

En el marc del pacte d’Estat per l’Acord d’associació nosaltres vam demanar el mes de gener del 2024 –fa doncs més d’un any i mig– que s’analitzés la incidència per Andorra de la reintroducció del control a les fronteres internes de la Unió Europea, en aplicació del “Cadre Fronterières Schengen” que anava del bracet amb el control de fronteres exteriors (reglament Entry/Exit System). Però el secretari d’Estat Landry Riba no hi veia pas, durant tots aquests mesos, cap motiu de preocupació.

El fet és que la seva ineficaç actuació ha deixat el país en un cul-de-sac.

L’editorial del Diari d’Andorra del dijous 30 d’octubre ho deixava ben clar: “La inacció prolongada i la confiança excessiva en el bon veïnatge han portat Andorra a una crisi amb el país veí que compromet la gestió migratòria, la temporada d’hivern i la credibilitat institucional del Principat.”

Com deia sense embuts l’editorial del BonDia del dijous 30 d’octubre, Espanya “ens va llegir la cartilla en dues qüestions que posen una vegada més la immigració irregular a l’ull de l’huracà.”

Aquest escenari fa veure, una altra vegada, que la manca d’experiència, i de gruix polític, de la secretaria d’Estat per la UE està deixant el país en una mala posició. Assegut damunt aquests febles fonaments, que trontollen, no ens pot sorprendre que el Govern, negant l’evidència, intenti eludir la qüestió. Voldrien passar de puntetes sobre la greu crisi oberta dimecres passat.

Malgrat la tolerància, que anuncia l’ambaixador d’Espanya, que la policia espanyola pugui tenir en relació amb els controls fronterers dels temporers d’aquesta temporada d’hivern, el que no admet cap mena de dubte és que l’any vinent s’aplicaran en tota la seva extensió les normes del reglament Entry/Exit i, en conseqüència, caldrà replantejar el model econòmic i social andorrà.

Ens acostem a final d’any i la humanitat està confrontada a uns desafiaments existencials mundials: guerra a Ucraïna, canvi climàtic irreversible, recursos limitats davant una expansió demogràfica contínua i desigualtats creixents entre els països i les persones.

Andorra no pot viure d’esquena a Europa ni al món. Andorra ha de trobar la seva forma i manera de respondre a aquests desafiaments.

Hi ha diferents maneres de respondre: paràlisi, cooperació o coordinació per una convergència que permeti trobar un nou model per Andorra.