Ja fa anys que l’índex/taxa de natalitat a Andorra ha anat reculant progressivament. El 2023 es va registrar la xifra més baixa de naixements dels darrers quaranta anys. El 2024 s’ha situat a un nivell prou feble: la mitjana de fills per dona és de 0,84, molt per sota de l`europea, que és d’1,38. És la més baixa d’Europa i, de fet, de les més baixes del món.

La taxa, que mesura el nombre de naixements en relació amb la població total, reflecteix una societat que no pot dur a terme la seva renovació natural perquè no arriba al llindar mínim.

Tanmateix, la població total segueix augmentant. Andorra ha passat de tenir trenta-set mil habitants el 1981 a vuitanta-set mil quatre-cents vuitanta-sis aquest any 2025.

L’augment no és pas el resultat de la immigració. Sense aquest flux migratori la població decreixeria inexorablement, accentuant la inversió de la piràmide de les edats: menys infants, menys actius, més pensionistes. El desequilibri donaria un pes més gran de les persones grans en la societat andorrana. És a dir que l’augment demogràfic de població resident no és avui natural sinó que l’alimenten aquells que trien venir a Andorra.

Estudis internacionals assenyalen que la davallada de la taxa de natalitat va aparellada amb el nivell de desenvolupament de la societat. Una vegada s’ha assolit un determinat nivell de vida el nombre de naixements baixa. També s’ha comprovat que fer enginyeria demogràfica no funciona en termes de polítiques públiques. Ni la supressió de la política del fill únic, a la Xina, ni les exempcions fiscals per tota la vida, a les mares de família a Hongria, han tingut cap efecte en l’augment dels naixements.

Caldrà repensar el model econòmic i social andorrà amb una demografia diferent: menys gent, menys treballadors, moltes persones grans i les conseqüències de tot plegat.

A Suïssa han encarat aquest debat. El partit nacionalista d’extrema dreta UDC ha presentat una iniciativa per limitar la població de Suïssa a deu milions de persones mitjançant una modificació de l’article 73a de la Constitució i l’addició d’una disposició transitòria.

L’Union patronale Suisse s’hi oposa perquè equivaldria a bloquejar la immigració, que és el motor del creixement demogràfic.

El departament federal de Justícia i de policia del govern helvètic ha recordat que el Consell Federal també rebutja la iniciativa popular perquè “amenaça la prosperitat, el desenvolupament econòmic i la seguretat de Suïssa. També representa un risc per la via bilateral amb la Unió Europea.”

El govern suís ha reconegut, però, públicament que la immigració i el creixement demogràfic plantegen diversos desafiaments i ha adoptat mesures d’acompanyament en àmbits en els quals es fa necessari que el govern intervingui. S’està fent pel que fa al mercat laboral, l’habitatge i el dret d’asil.

Suïssa, com Andorra, necessita una mà d’obra estrangera qualificada per fer funcionar bona part de la seva economia. Suïssa, com Andorra, té una penúria accentuada de treballadors en la sanitat, la construcció i l’hostaleria.

Andorra no pot continuar ignorant les problemàtiques objectives lligades a la immigració i al creixement de la població resident. La bona via per preservar el nostre país és continuar mantenint una immigració controlada per acollir una mà d’obra estrangera de qualitat, que necessitem per mantenir la nostra qualitat de vida, i fer-ho buscant una integració social adient d’aquesta nova població.

Esdevé urgent aconseguir un acord polític nacional sobre el model de país que convé per preservar Andorra. És prou evident que el desgavell de creixement acceptat i consentit pels governs de DA no permet consolidar un país equilibrat. Ho simbolitzen prou bé les monumentals torres d’Escaldes-Engordany.