L’exconseller de Cultura de Sant Julià afronta el repte d’igualar o fins i tot superar els resultats que la formació va obtenir ara fa quatre anys. Es presenten amb la bandera del diàleg i la transparència i aspiren a tenir el tercer conseller general.

Proposen fer pisos socials amb els diners del fons de pensions de la CASS. No els fa una mica de por?

De cap manera. En el passat, els fons de reserva han estat molt mal usats i han donat uns pèssims rendiments. Creiem que aquesta proposta complirà un doble objectiu; per una banda, mantindrà la tasca social de la CASS perquè donarà solució al problema de l’accés a l’habitatge i, per l’altra, s’invertirà en un aspecte que donarà uns rendiments que poden revertir en el fons de reserva.

Com convenceran el Papa per mantenir el Coprincipat amb l’avortament?

Aquesta és una bona pregunta però d’on surt que calgui convèncer-lo? Penso que és un fals debat perquè aquí es tracta de fomentar els drets personals i per això diem que sí als drets de les dones, sense excepció, tant sexuals com reproductius, diem sí a la despenalització de l’avortament i finalment diem sí al Coprincipat com la nostra estructura d’Estat. Per contra, diem no a aquells que mantenen posicions hipòcrites, que apliquen morals de situació i que giren els arguments a favor seu sobre les conseqüències jurídiques i institucionals d’un tema tan important com aquest.

Què faria SDP de diferent de com Govern ha portat la negociació amb la Unió Europea?

Seríem molt més transparents a l’hora de donar informació i ho hauríem fet per generar un debat polític sobre el tema però sobretot pensant en la ciutadania, que és qui l’haurà de referendar quan ja estigui negociat i tancat. Per tant, penso que la transparència és un aspecte clau i ho tindrem molt present si la ciutadania ens situa en disposició de governar o bé d’incidir en el Govern.

Fan falta més impostos?

No. No és qüestió d’apujar la pressió fiscal. Andorra no necessita apujar-la sinó tenir una economia més forta, més ben diversificada i que doni resposta a les necessitats de les persones. També he de dir que tinc la sensació que alguns hi van a la contra, per exemple el PS quan fa una proposta en contra dels empresaris, però també els Demòcrates quan legislen contra els treballadors. No és una bona manera de fer política perquè els empresaris necessiten tirar endavant els negocis i només així s’apujaran els salaris.

Fan falta més funcionaris?

En alguns àmbits sembla que sí però a vegades no és qüestió d’ampliar la plantilla, sinó de gestionar-la millor. Per exemple aquesta setmana el director de la presó ens va manifestar la necessitat de disposar de més funcionaris per oferir un millor servei i atendre millor les competències encomanades.

Quants anys de residència proposen que seria necessari per accedir a la nacionalitat?

Deu. El més important és que a les persones que resideixen al país i que vulguin accedir als seus drets polítics no se les penalitzi amb un període de temps tan llarg. Crec que deu anys és un període més que suficient perquè se sentin integrades al país. En el fons, però, penso que la doble nacionalitat és un fals debat perquè el que cal és negociar un bon acord amb la UE pel qual la nacionalitat i per tant el passaport andor­rà sigui reconegut arreu.

Permetria votar els residents a les comunals?

Va lligat amb el que dèiem abans. No es tracta tant de permetre el seu vot a les comunals sinó que si reduïm l’accés a la nacionalitat podran participar en totes les eleccions. Amb un bon acord tindríem un passaport més fort i reconegut a dins i a fora de la Unió Europea.

Està preocupat per veure que l’enquesta del CRES el deixaria fora del Consell General?

No, de fet fa quatre anys el resultat d’aquesta enquesta estava sensiblement per sota i al final vam acabar assolint dos consellers generals.

Repetir aquesta xifra seria un bon resultat?

Sí que ho seria però aspirem a obtenir el tercer. No ens posem la pressió en el nombre de consellers que puguem tenir sinó a tenir els suficients suports per incidir en el futur de la política del país, i a més fer-ho des de dins de les institucions.

SDP es veu com un partit clau si no hi ha majories absolutes?

Volem trencar amb la polarització de la política i el bipartidisme. Entenem que és sectària, interessada i excloent, i que certs grups polítics només volen tenir una majoria àmplia per governar en solitari. No tenim línies vermelles i a partir del 7 d’abril, amb el nostre programa al davant, estarem oberts a parlar amb qui convingui.