BONDIA - 5 DES., 2017 - JAUME BARTUMEU CASSANY

La comunicació descontextualitzada

L’optimisme mediambiental indocumentat, sense dades ni xifres. La comunicació oficial del govern de DA, una comunicació-cloroform que és, al capdavall, propaganda, genera diversos danys col·laterals. Un dels més evidents és el menyspreu de la veracitat mitjançant informacions descontextualitzades, afirmacions sobre mitges veritats o, directament, falsedats.

Aquesta mena d’actuació busca fer creïble l’engany. La manca de context o les informacions incertes o poc fonamentades són una tècnica de comunicació –de publicitat i propaganda– que persegueix convèncer el receptor sobre un judici d’opinió esbiaixat o fals.

En aquesta línia, el govern de Toni Martí comunicava dimarts passat sobre l’activitat del Centre de Tractament de Residus d’Andorra la Vella.

I, en l’edició del dimecres, el BonDia (pàgina 4) donava una bona nota a la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, perquè el Govern havia explicat, el dia anterior, després de la reunió de la comissió de vigilància del forn incinerador, “… que no hi ha hagut cap ultrapassament de les emissions”.

Efectivament, a la pàgina 11 del BonDia del mateix dimecres, s’informava que s’ha incrementat el volum de residus tractats, però que “… tots els valors de mesura i paràmetres de la xemeneia del CTR s’han mantingut també per sota del llindar normatiu”.

Nosaltres no podem donar una nota positiva a Govern. El seu comunicat s’encabeix perfectament en l’àmbit de la comunicació cloroform habitual.

En una qüestió tan sensible i en un país en el qual les malalties greus que pot produir la pol·lució augmenten de manera preocupant, la ciutadania no pot aplaudir un comunicat de premsa sense cap dada ni cap documentació que pugui donar suport a l’optimisme governamental.

La transparència a tots els nivells ha de ser l’eina més important per la recuperació de la confiança en les institucions per part dels ciutadans.

Tenim aquí, en aquest comunicat d’autosatisfacció governamental, un exemple del funcionament opac de l’administració.

Perquè la ciutadania, en especial les persones que viuen i treballen a les parròquies d’Escaldes i Andorra la Vella, pugui compartir l’optimisme i l’alegria del govern de DA, pel que fa al funcionament del Centre de Tractament de Residus, caldria que es fessin públics, amb papers i estudis, quins són “… els indicadors mediambientals…” que “… es mantenen correctes, sense que s’hagi registrat cap ultrapassament de les emissions…”

I, en conseqüència, també cal fer públiques les xifres de les emissions. I posar-les en relació amb “… tots els valors de mesura i paràmetres de la xemeneia” del Centre de Tractament de Residus, que també s’han de fer públics.

Una vegada es facin públiques totes aquestes dades i xifres és quan es podran posar en relació amb el que s’assenyala com el “llindar normatiu” i veure si, al capdavall, es pot compartir l’optimisme indocumentat, o bé cal manifestar un escepticisme informat.

Ahir mateix Delfí Roca explicava al Diari d’Andorra que a Andorra augmenten de manera molt preocupant les partícules en l’aire que respirem a la vall central d’Andorra. I, com diu el nostre company, aquí ningú no bada boca.

La setmana passada l’actualitat francesa també ens recordava els enormes riscos de la incineració per a la salut. El diari Le Monde recollia el 28 de novembre que l’aglomeració urbana de Melun encara un procés penal per haver mantingut en funcionament un incinerador amb unes emanacions de dioxina que han causat malalties i defuncions a molts veïns de la zona.

A casa nostra no coneixem les xifres i les dades de les emanacions de la xemeneia del Centre de Tractament de Residus. Tampoc, les de contaminació per partícules dels vehicles que circulen.

Comparteix :
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIn
  • Reddit
  • Email
  • Print