Cada Any Nou ens convencem que ens tocarà alguna rifa que posarà fi a la nostra precarietat o millorarà la situació econòmica. Vaja, que no és possible que tornem a passar un any com el que deixem enrere. I brindem perquè sigui així i la salut ens acompanyi.

I passades les festes, quan per sort torna la rutina a la nostra vida, comprovem que l’únic que ha canviat és el número de l’any i la butxaca, que cada cop té el forat més gran. I donem gràcies.

Gràcies per anunciar-nos que l’IPC ha pujat un 0,4%. I que el salari mitjà ha pujat fins als 2.041 euros. Moltes gràcies. Sense aquests anuncis l’Any Nou no seria igual. I gràcies per seguir mantenint el misteri de saber què  entra i en quin percentatge, en això de l’IPC. Perquè no hi ha manera que ho fem quadrar amb les nostres despeses. Com el salari mitjà: quant deuen guanyar uns pocs perquè surti aquesta mitjana de 2.041 euros? Tot plegat fa que als autònoms, jo entre ells, ens augmentin la cotització de gairebé 50 euros al mes! Moltes gràcies, més content no puc estar, sobretot per agrair els serveis prestats per la CASS.

Moltíssimes gràcies també als comuns, que han decidit apujar moltes de les taxes sense distinció de sexe, religió, color ni condició social, tal com diu la Constitució. Això de la condició social deu estar renyit amb molts mandataris. Per què jo em pregunto: és tan difícil que pagui més qui més té per anar a la piscina o a l’Escola d’art o a la guarderia? O és massa feina?

Gràcies també als lladres de la part alta d’Escaldes. Als pobres comerciants només els faltava això. Sort que ara entre la sala d’exposicions de Govern i el Museu Thyssen els arribaran unes 60.000 persones més cada any. Tot seran flors i violes. Total, el Comú només ha de pagar 9.000 euros al mes de lloguer. Gràcies. Una ganga així no es podia deixar escapar!

Gràcies per continuar amb el serial del cas BPA que segueix el seu calvari particular sense saber a qui acabaran clavant a la creu. Ni Agatha Christie no hauria fet una trama més embolicada.

Gràcies també de part de periodistes i amants del marro pel cas Cinca, de qui tothom demana el cap en safata com si fos Salomé. Jo només pregunto: una persona sola va fer tants estralls en una empresa on hi devia haver més gent?  Per què només ell? Perquè és al Govern? De veritat que no hi havia ningú més? De vegades s’ha de vigilar quan s’escup enlaire que l’escopinada no et caigui a la cara.

Gràcies al ministre Espot juntament amb la Confederació d’empresaris per voler abaixar 100 euros el salari base de cambrers i recepcionistes perquè diuen que cobren massa. És cert! És per això que a Andorra disposem del millor personal d’hostaleria d’Europa i la nostra imatge al turista és immillorable.

Si fos per mi, jo faria que paguessin per treballar als nostres hotels i restaurants: és un luxe! Què els semblaria, senyor Espot i companyia, passar un mes treballant a l’hostaleria, amb opció de renovació si ho fan bé?

Gràcies per fer cessar el director econòmic del SAAS, de qui es va dir que havien trobat irregularitats comptables, i per pagar-li tota la liquidació fil per randa. Ja la pagarem entre tots. Només faltaria que alguna persona amb responsabilitat que comet una irregularitat  l’hagi de pagar. De cap manera! Per això ja hi som els desgraciats!

Gràcies, senyora ministra de Cultura per gastar-vos milers d’euros en “grans” projectes , sempre a curt termini, això sí, i que se’n parli molt, si pot ser, i seguir descuidant amb xifres irrisòries la cultura de la gent del país que han demostrat que s’ho mereixen fa molts anys.  Ah! Si una cosa no us agrada o no la podeu atendre per manca de pressupost sigueu valenta i doneu la cara, no cal mentir a través de la premsa perquè s’agafa abans un mentider que un coix!

I gràcies, sobretot, al cap de Govern, per il·lustrar-nos en el seu discurs de Cap d’Any que hem superat una crisi econòmica sense posar en risc la cohesió social; un país petit en territori  i gran en talent necessita un món obert, amb institucions justes i regles equitatives; la seguretat és un  dels nostres trets d’identitat més característics; sobre la base del proteccionisme, del tancament, del populisme, de la por a l’altre no s’ha construït mai res que sigui pròsper ni que sigui just.

Una vegada més són focs d’artifici d’un fi de festa! Esclaten per fer bonic però la festa s’ha acabat!

Au, gràcies per llegir-me, i bon dia tingueu!