Dijous passat el Consell General va escoltar les recomanacions que presentava la comissió legislativa de Finances després d’haver examinat els informes formulats pel Tribunal de Comptes corresponents a l’any 2012.
El Tribunal de Comptes controla la manera com es gasten el seu pressupost el Consell General, el Govern i les entitats públiques com són FEDA i Andorra Telecom. També s’encarrega d’analitzar l’ús que fan els comuns de les transferències que anyalment els envia el Govern i, també, si aquell ús respecta el que estableix la llei.

El seu control permet al Tribunal de Comptes fer recomanacions per millorar els procediments d’ordenament de la despesa pública, d’uns i altres.

En intervenir en el ple del Consell en nom del nostre grup parlamentari vaig manifestar el nostre acord amb les conclusions del Tribunal de Comptes però vaig també exposar dos comentaris.
El primer fa referència a la llastimosa situació en la qual la majoria ha precipitat el Tribunal de Comptes. Fa gairebé dos anys que s’ha esgotat el termini d’un dels tres magistrats que el componen, el segon magistrat va acabar el seu termini de mandat l’octubre de l’any passat, i d’aquí cinc mesos el president també veurà acabat el seu mandat. S’està devaluant així, sense cap mirament, la credibilitat del Tribunal de Comptes, que està instal·lat en una perllongada provisionalitat. Però no es fa el necessari per nomenar nous ma­gistrats.

No es fa perquè la majoria no vol. Està preparant una gran peça legislativa, batejada com la regla d’or, que triga a arribar.

Fa uns dies el president de la comissió legislativa de Finances deia a l’Ara i Aquí de Ràdio Nacional que estan consensuant-la amb el Govern. Curiositats del grup parlamentari de la majoria absoluta actual: el consens l’han de buscar entre ells mateixos, primer, i després amb el seu Govern.
Senzillament grotesc.

El segon comentari fa referència a les liquidacions anuals de les despeses realitzades pels comuns amb càrrec a les transferències rebudes de l’administració general l’any 2012.
L’informe de la comissió de Finances segueix la pauta dels darrers anys i és gairebé idèntic al de l’any passat, el qual a la vegada ja era gairebé una còpia calcada del de l’any anterior. Per tant sembla com si a la comissió de Finances, primer, i en el ple del Consell General, després, ens donéssim per satisfets tornant a dir que instem “…tots i cadascun dels comuns que, en el termini més breu possible, regularitzin, d’acord amb les observacions descrites en l’informe elaborat pel Tribunal de Comptes, les seves situacions”.

Penso que no ens podem donar per satisfets entonant, any rere any, la mateixa lletania sense que hi hagi la més minsa regularització. No solament no hi és sinó que –en vam parlar fa quatre setmanes en la sessió de control al Govern del dijous 8 de maig– tot apunta que els que haurem de regularitzar les situacions serem nosaltres, modificant la llei per obrir encara més l’estolador de l’endeutament comunal. De moment el cap de Govern ja ha ofert als comuns un trofeu: el ministre de la Presidència, que ha hagut de dimitir desautoritzat per qui l’havia no­menat.

Hem d’arribar a la conclusió que esdevé grotesc i ridícul alhora que la comissió legislativa de Finances i Pressupost repeteixi un any sí i l’altre també que l’informe de fiscalització del Tribunal de Comptes constata:
a) Que en els comuns de Canillo, d’Encamp, d’Ordino, de Sant Julià de Lòria i d’Escaldes-Engordany no es disposa d’una comptabilitat que permeti identificar amb claredat tots aquells comptes d’inversió, endeutament o despesa corrent relacionats amb la transferència rebuda.
b) Que en alguns comuns persisteixen alguns romanents de transferència no aplicats, que provenen de consolats anteriors.
c) Que la documentació que ha rebut el Tribunal de Comptes respecte a les transferències rebudes i a la seva aplicació es continua presentant de forma molt heterogènia, cosa que dificulta els treballs posteriors.

I que no solament és ridícul sinó grotesc que atenent a aquestes constatacions del Tribunal de Comptes, a la comissió legislativa de Finances i Pressupost ens dediquem a recordar el que disposen alguns articles de la llei qualificada de transferències als comuns, que, òbviament, els comuns segueixen sense respectar.

Sí, grotesc, que, com diu el diccionari Alcover-Moll, és una cosa que fa riure per la seva estranyesa. I és que, efectivament, ja és ben estrany que ens entossudim, un any sí i l’altre també, a fer el ridícul d’aquesta manera. No cal pas votar lleis que després no es compleixen i no passa res.

Res de res. Perdó, sí, ha passat una cosa prou important: un ministre ha dimitit quan s’ha adonat que no hi havia cap voluntat política de canviar aquesta grotesca situació.
I el cap de Govern encara pretenia dissimular, dijous passat al Consell, esquinçant-se les vestidures en sentir-me dir això.

Però, per molt que ho vulgui dissimular, la situació és aquesta: hi ha comuns que no compleixen la llei de transferències i el cap de Govern, que tampoc la complia, fins l’any 2011, quan era cònsol d’Escaldes, no té cap intenció de fer-la complir.

Feta aquesta constatació la pregunta és: ¿amb quina força ètica el Govern podrà exigir el compliment d’altres lleis si té aquesta actitud en l’àmbit de les transferències als comuns?