Primer ho va fer el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i després el conseller David Ríos. Els dos van argumentar el vot en contra dels sis consellers del PS en el crèdit extraordinari per fer front als costos derivats dels impostos indirectes liquidats per la societat Centre de Tractament de Residus SA (Ctrasa) i en el suplement de crèdit per pagar els honoraris de Monitor Group per l’assessorament i captació d’inversió estrangera, exposant que s’estaven «condonant» impostos a «empreses amigues».
En el cas de Ctrasa, el crèdit és perquè en el contracte de concessió –que establia un cost tancat– es preveia una clàusula per la qual la societat podia demanar la restitució dels sobrecostos «si aquest resulta de la modificació dels impostos i taxes que graven els béns i activitats necessàries per a l’execució del contracte». I Ctrasa va demanar la restitució d’uns 638.000 euros, dels quals al 2008 ja se’n van pagar prop de 310.000. Ara, el Govern vol acabar de pagar-ho «per no generar més endeutament», va dir el ministre de Finances, Jordi Cinca. Però Bartumeu va defensar que aquests impostos són generats pel sobrecost de l’obra, i aquest no està reconegut pel Govern. Tot plegat va dur el president dels consellers socialdemòcrates a acusar l’Executiu de «condonar» una obligació tributària a una societat concessionària «formada per socis amics o influents», i en aquest sentit, va considerar que s’està prioritzant un contracte de concessió abans que la legislació tributària.
Aquest darrer aspecte també és vàlid pel suplement de crèdit per fer front a la transferència corrent per finançar el projecte d’assessorament i captació d’inversió estrangera, és a dir, per pagar els honoraris de Monitor Group. Aquí va ser Ríos qui va afirmar que el contracte és «fora de la llei», ja que en l’apartat dels honoraris s’especifica que l’Impost sobre la renda dels no residents (IRNR) no està inclòs. El conseller socialdemòcrata va remarcar que aquest impost l’ha de pagar l’empresa prestadora, i que amb el contracte, qui el paga és la societat Andorra Desenvolupament i Inversió SAU (ADI), o el que és el mateix, el Govern. Així, per estar dins la legalitat i que Monitor Group cobrés l’import d’1,5 milions net, s’hauria d’haver estipulat al contracte l’import brut per tal que l’empresa després fes front al corresponent 10% d’IRNR. Igualment, Ríos va alertar que s’haurà de demanar un nou crèdit extraordinari o suplement de crèdit perquè en l’import sol·licitat amb el projecte aprovat ahir no es contempla l’ISI, que en aquest cas ha de pagar l’ADI i que sumen 60.000 euros.
LES VERSIONS DEMÒCRATES / Tant el Govern com els que ahir van exercir de portaveus del grup parlamentari que li dóna suport, van defensar que en el cas de Ctrasa es respon a les «obligacions contractuals», i en el cas de Monitor Group, es farà «tot dins la més gran de les correccions».
