Algunes reaccions polítiques deixen mal regust de boca. Si un text està mal expressat, es corregeix i aquí pau i després glòria. La història dels parlaments està farcida de correccions d’estil, ortogràfiques i semàntiques de tot ordre. Per tant, no es pot votar no a un text que és imperfecte i que necessita correcció formal.

Menys encara ens podem passar la vida enviant la pilota dialèctica d’un a l’altre costat per qüestions merament tècniques. Aquest joc impedeix governar i a la vegada no serveix per a res, com no sigui provocar una constant urticària verbal sense cap altra transcendència. Governar no és presumir i menys encara entretenir. Qui vol provocar aquest efecte hauria de ser desemmascarat des del primer moment. Governar és dirigir i decidir. Dirigir vol dir marcar una direcció i explicar el perquè d’aquesta ruta i no cap altra.

És el que s’ha fet en el tema dels convenis internacionals. Quan s’obliga a fer parada i fonda en el camí, s’elimina la direcció política per part del que no la té i en detriment de qui sí que sap marcar camí. Però, a més, governar és decidir. Està molt clar aquests dies en unes discussions que no sabríem definir realment cap on van. L’exercici de la confusió no és acceptable, sobretot quan aclarir les coses ha costat anys i panys. Potser sí que serà convenient, cada vegada més, parlar ben clar de qui construeix i qui obstaculitza i posar cadascú en el seu lloc. No es pot acontentar tothom amb unes úniques idees i sí amb el sentit comú.

No té sentit esperar que els problemes se solucionin sols sense el sentit polític necessari per tirar endavant. El que passa és que no sempre es veu clar no ja el sentit polític, sinó també el propi sentit comú. La manca de direcció i de decisió podria provocar un cost molt alt al país. Per això hem de tenir la clarividència necessària per deixar fer a qui treballa no precisament en les millors condicions, provocades per una oposició frontal a tot el que sigui intentar que les coses caminin en el bon sentit, dins de les limitacions.