Un cop aprovada, la llei d’obertura bancària actualment a tràmit parlamentari donarà encara més competències a l’Institut Nacional Andorrà de Finances, que ja veu ampliades les seves potestats amb els dos projectes de llei reguladors del règim de les entitats bancàries i altres financeres.

El tercer text, aprovat pel Consell de Ministres la setmana passada, situa l’INAF com una peça clau en l’atorgament i anul.lació de llicències bancàries i en la imposició de sancions.

Segons el projecte de llei actualment a tràmit al Consell General, l’INAF és l’òrgan competent per atorgar i anul.lar les autoritzacions per a la creació de noves entitats bancàries i d’altres de financeres. El supervisor és qui rebrà tota la documentació necessària per poder presentar una sol.licitud de llicència, documentació que inclou informació sobre la trajectòria professional dels accionistes de la nova entitat bancària o financera, sobre els vincles amb altres entitats, i sobre la ubicació de la seu social o la contractació de personal. A més, el projecte de llei permet a l’INAF demanar tota la informació complementària que cregui oportuna.

Quant a les sancions, si fins ara era el Govern el que tenia l’última paraula en aquesta matèria, ara la cúpula administrativa estarà representada per l’INAF. Segons la Llei de règim disciplinari del sistema financer de 1997, és el Govern el que rep la resolució de l’expedient sancionador elaborada per l’INAF. Aquest requisit desapareixerà amb la nova llei, ja que és l’INAF qui incoa el procediment, l’instrueix i el resol.

També contribueix a augmentar la independència del supervisor el fet que les decisions de l’INAF, tant en matèria sancionadora com en l’atorgament i la denegació de llicències, només es puguin recórrer per via judicial. El projecte de llei estableix que les resolucions del supervisor s’han de recórrer directament a la Batllia, fet que situa l’INAF com a última instància administrativa, sense estar supeditat al Govern.

L’autonomia que donen a l’INAF els tres projectes de lleis financeres actualment a tràmit contribueix a acostar encara més l’INAF a institucions homòlogues, com ara el Banc d’Espanya. Tot plegat és un requisit clau per a una obertura efectiva del sector financer que ajudi al procés d’internacionalització de la banca.

3 MILIONS DE DIPÒSIT

Un cop rebuda la sol.licitud per a una nova llicència, l’INAF disposarà de cinc mesos per donar una resposta. Si aquesta resposta és afirmativa, els sol.licitants tindran un any per constituir i posar en marxa la nova entitat bancària o financera. Si no es compleix el termini, l’INAF anul.larà l’autorització, com també ho farà en el cas que l’entitat cessi en la seva activitat per a un període superior a sis mesos.

Abans de presentar la sol.licitud, aquells que vulguin crear una entitat financera hauran d’efectuar un dipòsit previ, que, en el cas dels bancs, és de tres milions d’euros. En cas de denegació de la sol.licitud, l’INAF retornarà el dipòsit en els 20 dies següents i, en cas d’autorització, en els 20 primers dies d’activitat. Si la llicència queda anul.lada perquè els sol.licitants no constitueixen l’entitat, el dipòsit es converteix en una sanció i queda ingressat a les arques del Govern.

URGÈNCIA

En l’escrit de tramesa del projecte de llei al Consell General, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va demanar al Síndic que el text es tramiti pel procediment d’urgència. Tot plegat respon a la necessitat d’accelerar el procés de reformes bancàries, en aquest cas, per complir amb la reciprocitat: molts països exigeixen com a requisit per permetre la implantació de bancs andorrans que les seves entitats puguin establir-se al Principat sense les limitacions de percentatges de capital que existeixen fins ara.