Ja fa més d’un any que l’hospital disposa d’una unitat de cures pal·liatives per a malalts terminals. El projecte ara s’ha de fer més gran i convertir-se en la xarxa de cures pal·liatives, que incorporarà l’atenció al domicili dels pacients.
La ministra de Salut, Cristina Rodríguez, la directora de Salut Pública, Margarida Coll, la metgessa Meritxell Fiter, i el director del centre col·laborador de l’OMS per a programes de cures pal·liatives, Xavier Gómez-Batiste, van presentar ahir a la sala d’actes de l’hospital detalls del projecte assistencial. Gómez-Batiste està cooperant en la definició com a expert que és i, a més, va explicar que el d’Andorra podria convertir-se en una mena de projecte pilot a escala europea per especificitats, com ara que la intenció és que una majoria de professionals del país estiguin formats en cures pal·liatives.
Margarida Coll va explicar que l’objectiu és “no obligar a persones a estar ingressades si no és necessari” i, a la vegada, garantir-los una atenció de qualitat també a casa. Es crearan el que s’anomenen equips de proximitat encapçalats pel metge de capçalera de cada pacient, una infermera del centre de salut i un treballador social de la parròquia. Aquest serà “l’equip bàsic” perquè després el pacient pot necessitar d’altres professionals (fisioterapeutes, psicòlegs). I cada equip elaborarà el pla terapèutic en funció de les necessitats de cada pacient.
LES XARXES
La de cures pal·liatives serà una de les xarxes de salut que implantarà el ministeri per resoldre els dèficits que es van diagnosticar en la fase prèvia d’elaboració del pla estratègic de la salut. “Per atendre poblacions vulnerables necessitem una cosa que es diu xarxa”, va indicar Margarida Coll. I és que va indicar que la descoordinació actual entre professionals provoca un sistema sovint “ineficient” per a l’usuari i, a més, “car”. Un altre exemple de xarxa serà la que ha de servir per a l’assistència a pacients diabètics. Coll va indicar que un decret que s’ha d’aprovar de manera imminent regularà aquestes xarxes i, a partir d’aquí, cadascuna es dissenyarà amb les pròpies especificitats. Cadascuna tindrà un responsable més els professionals que hi puguin prendre part. I el finançament és un dels aspectes clau. El Govern hi contribuirà perquè es farà càrrec de la remuneració dels professionals implicats, entre d’altres qüestions. La CASS evidentment també. I l’usuari haurà d’abonar la seva part. Una de les coses que s’estudia és que el que es pagui sigui un forfet. I els implicats no descarten demanar l’ajut d’entitats privades i públiques (comuns).
En el cas de les cures pal·liatives a domicili, el doctor Gómez- Batiste, va assenyalar que està provat que es redueix el cost sanitari. A Catalunya s’ha calculat un estalvi de 3.200 euros per procés. “Genera més estalvi que no despesa”, va afirmar. El cas català bàsicament s’ocupa de pacients amb càncers molt avançats, però l’expert va posar damunt la taula la necessitat d’ocupar-se de pacients amb tot tipus de patologies amb un pronòstic de vida limitat. De fet, el projecte andorrà té aquesta finalitat.
