En política hi ha qui parla de manera conscient i fonamentada i qui, pel contrari, fa volar coloms contradient-se contínuament. Malgrat la il·lusió artificial generada per l’onada de la taronja, el govern que es pretenia «dels millors» presenta setmanalment símptomes evidents que es mou
Dijous passat, mentre dinava a Perpinyà amb els amics amb els quals havíem baixat al funeral del nostre amic comú, Jean Brunet, vaig pensar que en la tribuna del dimecres vinent –avui– intentaria recordar-lo. En l’edició d’ahir d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA, el vicepresident
Entre les retallades pressupostàries, la tisorada projectada a les despeses de personal de la funció pública i les crides a la unitat de les forces polítiques per retallar les prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social hi ha un enorme buit: el de la política.
Divendres passat un amic em deia «… ara més que mai és temps de no afluixar i seguir endavant». Em va fer pensar en un altre bon amic, Henri Nayrou, diputat socialista de l’Ariège, que diu sovint «la vie est toujours devant!» Em sembla una bona reflexió per encarar aquest any 2012,