En temps de desmemoriament com els d’avui, potser convé recordar el que ens ha passat els últims trenta-tres anys en les relacions d’Andorra amb les institucions europees amb seu a Brussel·les. Ja d’entrada vull dir que estic convençut que no ens ha anat pas malament.
La gran virtut de la socialdemocràcia europea ha estat, durant els darrers quaranta anys, afavorir una mobilitat social ascendent. Tot al contrari dels Estats Units on, darrere la il·lusió del “somni americà”, l’ascensor social està bloquejat, en parlàvem la setmana passada amb un bon amic que
A l’era digital i la voracitat dels mitjans de comunicació, la vida privada s’ha convertit en un terreny perillosament minat i rodejat de franctiradors digitals. Tothom està sotmès a un escrutini que de vegades ens pot semblar que traspassa l’ètica i la moral.
A molts ciutadans els encanta els debats polítics però queda clar que a casa nostra alguns polítics amb càrrec institucional els temen. El debat, que cal encarar amb urgència, sobre l’associació amb la Unió Europea, no acaba d’arrencar. De moment assistim a una successió de monòlegs quan hi