Després dels onze mesos d’excepció que ens separen del mes de març de l’any passat seguim en mig del malson pandèmic i econòmic. El càstig a l’economia andorrana ha estat tan fort que no té precedents ateses les característiques del nostre model turístic i comercial.
La polèmica pregunta “tu et vacunaràs?” sembla que perd força en aquest país, o potser no és tan important. Tot apunta que hi ha una àmplia majoria de persones que voldrien fer-ho. Ara la pregunta que molts ens fem és: quan podré vacunar-me?
El filòsof nord-americà Michael Sandel diu a Lo que el dinero no puede comprar que “l’era del triomfalisme del mercat ha coincidit amb un temps en el qual el discurs públic ha quedat en gran part buidat de substància moral i espiritual.”
En una època com aquesta, en què el ritme quotidià és el de la vida monàstica, ora et labora, hi ha ocasions en què el suggeriment d’una persona pot provocar un article. Algú va fer esment de les Pensées de Blaise Pascal (1670); concretament la 139, “Divertissement”. Tota una reflexió