Hem llegit les explicacions apressades, embastades pels serveis de comunicació del govern liberal-conservador, del secretari d’Estat pels Afers Europeus del Govern liberal-conservador en les quals intentava rebatre, dimecres passat a Encamp, les manifestacions que havíem fet el dia anterior, en
A principis d’any Jacques Attali va escriure a l’Express que “(…) el debat patètic amb relació al Brexit el Parlament britànic ens recorda que es poden produir situacions on les preferències dels individus són racionals, però les preferències col·lectives no ho són”.
La notícia que els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia han instat Facebook a proveir “d’una porta del darrere” les seves policies, si continua amb l’encriptació d’extrem a extrem en el seu servei de missatgeria Whatsapp ens ha de fer reflexionar.
En assabentar-me que Jacques Chirac ens havia deixat vaig escriure a les xarxes socials que França perdia un home d’Estat i que Andorra recordava un copríncep proper, gran polític i amic de les trobades franques, sense embuts ni comèdia. N’estic ben convençut.