Estem vivint setmanes molt excepcionals, atrapats entre la por i el desconcert. Desconcert que va quedar prou en evidència dissabte passat al Consell General.
Ens enfrontem a la major crisi de la nostra generació, però hem de reconèixer que som afortunats. Primer, perquè devem ser l’únic país del món que té com a ministre de Salut un metge especialista en malalties pulmonars. Segon, perquè la població ha fet gala d’un comportament
Fa poc llegia una entrevista a El País a l’assagista francoalemanya Géraldine Schwarz sobre la «coronacrisis» que el món està patint. La seva visió reflectia que, el que està succeint per culpa de la pandèmia, és un examen per Europa i pels seus valors, basats en la democràcia i la llibertat.
Quan hi ha foc a casa, la urgència és cridar els bombers i no pas preocupar-se dels danys que podrien derivar-se en els nostres mobles i pertinences pel devessall de centenars de litres d’aigua emprats per apagar un foc que ens hauria deixat sense casa, o potser sense vida.