David Astrié va encendre fa alguns dies el debat sobre l’ús de l’espai públic a Andorra la Vella, posant en evidència dues visions oposades sobre el disseny de la ciutat. Al seu missatge a les xarxes socials, ens va presentar una comparativa visual molt clara: d’una banda, un model de ciutat
2 de desembre del 2024. Sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany. Quan Concòrdia presenta la seva posició contrària a l’acord d’associació amb la UE ens ofereix, més que una proposta de futur, una llista de pors embolcallades en un discurs contradictori.
La política andorrana ha entrat en allò que en podríem dir un estat de feblesa espessa, de debilitat ben travada, d’esllanguiment estable. Ens acostem a final d’any i fins i tot els intents de l’oposició d’escenificar alguna batussa al Consell General són avorrits per previsibles.
La filòsofa Hannah Arendt va escriure: “Les mentides són moralment inacceptables, però políticament justificables”. La por és la raó que més mobilitza la mentida. Quan un estat, o una força política, se sent atacada, la mentida sol ser la reacció de defensa.