Bateries de rodes de premsa temàtiques sobre els vuit o deu punts més rellevants, obertura de xarxes socials, un calendari de reunions amb agents econòmics i socials i passat l’estiu el primer acte públic de gran transcendència.
La teatralització en la política comporta diverses i greus repercussions. Quan les eleccions es perceben com a plebiscits, com l’última oportunitat per salvar quelcom de valor o per a un canvi radical, la democràcia perd la seva eficàcia, ja que pot desaparèixer en un tres i no res.
No fa massa que el Govern andorrà va publicar les dades de l’absentisme escolar i, tot i que hi ha opinions que no serien del tot fiables a causa d’un canvi de criteri, si mirem en general, no l’últim any sinó els anteriors, es veu una tendència clara. L’absentisme augmenta.
Deia el filòsof francès Albert Camus que “el problema no és la política, sinó com s’utilitza.” Aquesta màxima, que destaca la dimensió ètica i moral de la política, convida a reflexionar sobre la responsabilitat dels capdavanters polítics en el seu exercici de l’acció política i la seva